Es mostren 88934 resultats

■ tità

tità

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.

■ tità

masculí mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants Home d’una gran potència física o intellectual manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic
Informació complementària
Traducció

■ tita1

tita

Etimologia: de tit
    femení
  1. Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general.
  2. plural Crit amb què hom crida les gallines.
  3. ornitologia Polla díndia.
  4. col·loquialment Penis.


    5. Vegeu també:
    tita2

■ tita1

femení Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general plural Crit amb què hom crida les gallines ornitologia Polla díndia colloquialment Penis Vegeu també tita 2
Traducció

■ tita2

tita

Etimologia: v. tita1
femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids (Sipunculus nudus), de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars.


Vegeu també:
tita1

■ tita2

femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids Sipunculus nudus , de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars Vegeu també tita 1
Traducció

■ titanat

titanat

    masculí química inorgànica
  1. Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el titani com a àtom central.
  2. Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.

■ titanat

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el titani com a àtom central Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls
Traducció

■ titani

titani

Etimologia: del ll. científic titanium, nom donat el 1795 pel químic alemany M. H. Klaproth (1743-1817) a l’element químic descobert el 1791 pel químic anglès W. Gregor, per analogia amb el nom de uranium, que ell mateix donà també a aquest altre element descobert per ell un temps abans 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ti] Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 47,90.
  2. diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO2.

■ titani

masculí química inorgànica símbol Ti Element metàllic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 47,90 diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO 2
Traducció

■ titànic1 | titànica

titànic

Etimologia: de tità 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adjectiu
  1. mitologia Relatiu o pertanyent als titans.
  2. Gegantí, enorme. Un esforç titànic.


    3. Vegeu també:
    titànic2

■ titànic1 | titànica

adjectiu mitologia Relatiu o pertanyent als titans Gegantí, enorme Un esforç titànic Vegeu també titànic 2
Informació complementària
Traducció

■ titànic2 | titànica

titànic

Etimologia: de titani
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent al titani.
  2. Que conté titani.
  3. impròpiament Dit dels composts del titani en els quals aquest actua amb la valència 4.


    4. Vegeu també:
    titànic1

■ titànic2 | titànica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al titani Que conté titani impròpiament Dit dels composts del titani en els quals aquest actua amb la valència 4 Vegeu també titànic 1
Traducció

■ titànicament

titànicament

Etimologia: de titànic1
adverbi D’una manera titànica.

■ titànicament

adverbi D’una manera titànica
Traducció

■ titanífer | titanífera

titanífer

adjectiu geologia Que conté o forneix titani.

■ titanífer | titanífera

adjectiu geologia Que conté o forneix titani
Traducció

titanil

titanil

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2+. Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals.

titanil

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO 2 + Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals