Es mostren 88940 resultats

■ tèrbol
| tèrbola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tèrbol</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *tŭrbŭlus, alteració de tŭrbĭdus, íd., per influx de tŭrbŭlentus ‘turbulent’, d’on *torbolar, terbolar, propagat a tèrbol 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
    1. Dit d’un fluid que té en suspensió partícules d’una substància estranya que li lleven la transparència, la limpiditat. Aquest vi és tèrbol: l’heu de deixar reposar.
    2. per extensió Mancat de limpidesa. Tenir la mirada tèrbola. Veure-hi tèrbol.
  2. figuradament Confús, poc clar per a l’enteniment, poc net moralment. Tenir el cap tèrbol. Una conducta tèrbola. Un afer molt tèrbol. Un noi tèrbol.

■ tèrbol
| tèrbola

adjectiu Dit d’un fluid que té en suspensió partícules d’una substància estranya que li lleven la transparència, la limpiditat Aquest vi és tèrbol l’heu de deixar reposar per extensió Mancat de limpidesa Tenir la mirada tèrbola Veure-hi tèrbol figuradament Confús, poc clar per a l’enteniment, poc net moralment Tenir el cap tèrbol Una conducta tèrbola Un afer molt tèrbol Un noi tèrbol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tèrbolament

■ tèrbolament

adverbi D’una manera tèrbola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terbolenc
| terbolenca

■ terbolenc
| terbolenca

adjectiu Lleugerament tèrbol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terbolesa

■ terbolesa

femení Qualitat de tèrbol corrent de terbolesa geomorfologia Corrent d’aigua carregat de materials en suspensió que es desplaça ràpidament pels pendents dels fons oceànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terbolí

■ terbolí

masculí meteorologia Remolí de vent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terbolina

■ terbolina

femení meteorologia Temps revolt i tempestuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terbolinar

■ terbolinar

verb intransitiu Moure’s formant terbolí, arremolinar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terbutalina

terbutalina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància, de fórmula C 1 2 H 1 3 NO 3 , emprada com a broncodilatador en el tractament de l’asma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terç
| terça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terç</title>

Etimologia: del ll. tertius, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu Tercer.
  2. masculí
    1. Cadascuna de les parts d’una cosa dividida en tres parts iguals. Un terç, 1/3. Dos terços, 2/3.
    2. pesca Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut.
    3. tauromàquia Cadascuna de les tres parts en què hom divideix la lídia.
    4. terç d’una antena marina, marítim Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca.
    5. terç d’una verga marina, marítim Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
  3. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el tercer pis del castell.
  4. masculí
    1. història del dret català Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
    2. terç delme història del dret Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
  5. masculí
    1. història militar En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
    2. història i ciències polítiques En el carlisme, unitat superior de l’organització paramilitar del requetè.
    3. ciències militars En l’exèrcit espanyol, regiment de la guàrdia civil, la legió i la infanteria de marina.
  6. principi del terç exclòs lògica Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
  7. femení metrologia Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura.

■ terç
| terça

adjectiu Tercer masculí Cadascuna de les parts d’una cosa dividida en tres parts iguals Un terç, 1/3 Dos terços, 2/3 pesca Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut tauromàquia Cadascuna de les tres parts en què hom divideix la lídia terç d’una antena marina, marítim Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca terç d’una verga marina, marítim Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el tercer pis del castell masculí història del dret català…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçament

■ terçament

adverbi Tercerament
Traducció