Es mostren 88940 resultats

■ tempestuós
| tempestuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempestuós</title>

Partició sil·làbica: tem_pes_tu_ós
Etimologia: de tempestós, amb influx del ll. aestuosus ‘xardorós, esvalotat’ 1a font: 1429
    adjectiu
    1. Que constitueix o causa una tempestat. Fa un vent tempestuós.
    2. En què fa una tempestat. Una nit tempestuosa.
    3. Subjecte a tempestats. Un hivern molt tempestuós.
  2. figuradament Turbulent. Un debat tempestuós.

■ tempestuós
| tempestuosa

adjectiu Que constitueix o causa una tempestat Fa un vent tempestuós En què fa una tempestat Una nit tempestuosa Subjecte a tempestats Un hivern molt tempestuós figuradament Turbulent Un debat tempestuós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestuosament

■ tempestuosament

adverbi Amb tempestat, d’una manera tempestuosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempial</title>

Partició sil·làbica: tem_pi_al
Etimologia: de l’it. tempiale, íd., der. de l’it. ant. tempia ‘eix’, ll. templa, pl. de templum ‘temple’, que tenia també un sentit arquitectònic de ‘biga transversal’
masculí indústria tèxtil Entre els teixidors de seda amb telers de mà, templàs.

■ tempial

masculí indústria tèxtil Entre els teixidors de seda amb telers de mà, templàs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempir</title>

Etimologia: del ll. vg. *tempĕrium, d’un encreuament de tempĕries ‘estat del temps’ amb intempĕries ‘inclemència del temps’, der. de temperare ‘temperar, moderar’ 1a font: 1561
masculí Aigua de pluja que és absorbida per la terra i fa bona saó. Fa un bon, un bell, tempir.

■ tempir

masculí Aigua de pluja que és absorbida per la terra i fa bona saó Fa un bon, un bell, tempir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempirada

■ tempirada

femení Ploguda curta però suficient per a tempirar la terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempirar

■ tempirar

verb transitiu Assaonar usat absolutament Fer una pluja que penetra la terra i la deixa en un bon estat d’humitat, de saó Ha tempirat hi haurà bolets, doncs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ templa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">templa</title>

Homòfon: temple
Etimologia: del ll. tĕmpŏra, pl. de tempus, -ŏris, íd., amb la -l- potser de termes d’anatomia: pomŭla ‘pòmuls’, aurícula ‘orella’, spatula ‘espatlla’, etc 1a font: s. XIV, Pere III
femení anatomia animal Cadascuna de les dues parts laterals del cap compreses entre el front, l’orella i la galta.

■ templa

femení anatomia animal Cadascuna de les dues parts laterals del cap compreses entre el front, l’orella i la galta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ templàs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">templàs</title>

Etimologia: d’una variant templar, usada sobretot en pl., templars, amb aglutinació posterior de la -s en templàs, sentit com un sing. (per a l’origen darrer del mot, v. tempial)
    [plural templassos] masculí indústria tèxtil
  1. Regle de fusta extensible amb puntes en els extrems, que es claven en els voravius del teixit.
  2. En el teler mecànic de tipus cotoner, aparell amb un cilindre metàl·lic, anomenat també pinya, que té uns anells diagonals proveïts de puntes, i que hom posa a cada vora del teixit per a impedir la reducció de l’amplària de la peça que es teixeix.

■ templàs

plural templassos masculí indústria tèxtil Regle de fusta extensible amb puntes en els extrems, que es claven en els voravius del teixit En el teler mecànic de tipus cotoner, aparell amb un cilindre metàllic, anomenat també pinya , que té uns anells diagonals proveïts de puntes, i que hom posa a cada vora del teixit per a impedir la reducció de l’amplària de la peça que es teixeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temple


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temple</title>

Homòfon: templa
Etimologia: del ll. tĕmplum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions i arquitectura Edifici consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal de la mateixa divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
  2. cristianisme i arquitectura Abusivament, església, sobretot la protestant.
  3. figuradament En llenguatge literari, lloc venerable, on resideix alguna cosa noble, digna d’honor. El tribunal ha d’ésser el temple de la justícia.
  4. figuradament El cel, la volta del cel.

■ temple

masculí història de les religions i arquitectura Edifici consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal de la mateixa divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge cristianisme i arquitectura Abusivament, església, sobretot la protestant figuradament En llenguatge literari, lloc venerable, on resideix alguna cosa noble, digna d’honor El tribunal ha d’ésser el temple de la justícia figuradament El cel, la volta del cel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ templer
| templera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">templer</title>

Etimologia: der. de temple, referit al de Jerusalem, que apareix en el nom de l’orde: equites militiae templi Salomonis ‘cavallers de la milícia del temple de Salomó’ 1a font: c. 1251
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres.
  2. masculí Membre de l’orde militar del Temple fundat a Jerusalem al segle XII amb la finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants.

■ templer
| templera

història adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres masculí Membre de l’orde militar del Temple fundat a Jerusalem al segle XII amb la finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants
Informació complementària
Traducció