Es mostren 88934 resultats

■ temorejar

temorejar

Etimologia: de temor 1a font: 1490, Tirant
verb intransitiu Tenir, agafar, por, especialment sense gran motiu.

■ temorejar

verb intransitiu Tenir, agafar, por, especialment sense gran motiu
Informació complementària
Traducció

■ temorenc | temorenca

temorenc

Etimologia: de temor 1a font: s. XX, Ruyra
    adjectiu
  1. Temorós.
  2. Temorec.

■ temorenc | temorenca

adjectiu Temorós Temorec
Traducció

temoric | temorica

temoric

Etimologia: de temor
adjectiu dialectal Temorec, poruc.

temoric | temorica

adjectiu dialectal Temorec, poruc

■ temorós | temorosa

temorós

Etimologia: de temor 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Ple de temor.
    1. Respectuós, obedient. Un noi temorós.
    2. temorós de Déu Que té temor de Déu; piadós.

■ temorós | temorosa

adjectiu Ple de temor Respectuós, obedient Un noi temorós temorós de Déu Que té temor de Déu piadós
Informació complementària
Traducció

■ temorosament

temorosament

Etimologia: de temorós
adverbi Amb temor.

■ temorosament

adverbi Amb temor
Traducció

■ tempanell

tempanell

Etimologia: dimin. d’un cat. ant. tempe, fem. témpena, ll. tympănum ‘timpà’
masculí construcció Envà.

■ tempanell

masculí construcció Envà
Traducció

■ temperadament

temperadament

Etimologia: de temperat
adverbi Amb temperància.

■ temperadament

adverbi Amb temperància
Traducció

■ temperament

temperament

Etimologia: del ll. temperamentum ‘combinació proporcionada d’elements d’un tot’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. Acció de temperar o de temperar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients.
  3. música Temprament.
  4. psicologia
    1. Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home.
    2. En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.

■ temperament

masculí Acció de temperar o de temperar-se l’efecte alimentació, indústries alimentàries Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients música Temprament psicologia Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi
Informació complementària
Traducció

■ temperamental

temperamental

Etimologia: de temperament 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al temperament.
  2. psicologia Que té reaccions intenses i alternatives d’estat d’ànim. Aquest xicot és molt temperamental.

■ temperamental

adjectiu Relatiu o pertanyent al temperament psicologia Que té reaccions intenses i alternatives d’estat d’ànim Aquest xicot és molt temperamental
Traducció

■ temperància

temperància

Partició sil·làbica: tem_pe_ràn_ci_a
Etimologia: del ll. temperantia ‘moderació, mesura’
    femení
  1. Qualitat de temperant.
  2. ètica i catolicisme Temprança.

■ temperància

femení Qualitat de temperant ètica i catolicisme Temprança
Informació complementària
Traducció