Es mostren 88940 resultats

■ subjectiu
| subjectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjectiu</title>

Partició sil·làbica: sub_jec_tiu
Etimologia: del ll. td. subjectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al subjecte.
  2. especialment Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat. S’oposa a objectiu.
  3. medicina Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix.
  4. economia subjectiva economia Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.

■ subjectiu
| subjectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent al subjecte especialment Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat S’oposa a objectiu medicina Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix economia subjectiva economia Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats illimitades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivament

■ subjectivament

adverbi D’una manera subjectiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivar

■ subjectivar

verb transitiu Fer subjectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivisme

■ subjectivisme

masculí filosofia Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivista

■ subjectivista

adjectiu Relatiu o pertanyent al subjectivisme masculí i femení Partidari del subjectivisme adjectiu subjectiu 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectivitat

■ subjectivitat

femení Qualitat de subjectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugable

■ subjugable

adjectiu Que pot ésser subjugat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugació

■ subjugació

femení Acció de subjugar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugador
| subjugadora

■ subjugador
| subjugadora

adjectiu i masculí i femení Que subjuga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjugar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjugar</title>

Etimologia: del ll. td. subjugare, íd. 1a font: 1309
    verb transitiu
  1. Posar sota el jou. Subjugar els bous per a llaurar.
  2. Sotmetre al poder, a la força vencedora, d’algú. Els romans subjugaren un gran nombre de pobles. Subjugar les males passions.

■ subjugar

verb transitiu Posar sota el jou Subjugar els bous per a llaurar Sotmetre al poder, a la força vencedora, d’algú Els romans subjugaren un gran nombre de pobles Subjugar les males passions
Informació complementària
Traducció