Es mostren 88934 resultats

■ sopar1

sopar

Etimologia: de sopa 1a font: 1158
verb intransitiu Fer l’àpat del vespre. A casa sopem a les nou.


Vegeu també:
sopar2

■ sopar1

verb intransitiu Fer l’àpat del vespre A casa sopem a les nou Vegeu també sopar 2
Informació complementària
Traducció

■ sopar2

sopar

Etimologia: v. sopar1
    masculí
    1. Àpat que hom fa al vespre. Un sopar lleuger.
    2. sopar de duro Fet intranscendent presentat com a magnífic. No m’expliquis sopars de duro!
  2. Sant (o Darrer) Sopar cristianisme i art Cena.


    3. Vegeu també:
    sopar1

■ sopar2

masculí Àpat que hom fa al vespre Un sopar lleuger sopar de duro Fet intranscendent presentat com a magnífic No m’expliquis sopars de duro Sant o Darrer Sopar cristianisme i art Cena Vegeu també sopar 1
Informació complementària
Traducció

■ soper | sopera

soper

Etimologia: de sopa 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Dit del plat relativament fondo i de la cullera que hom fa servir per a menjar sopa. Un plat soper i dos plats plans.
    2. adjectiu per extensió Una cullerada sopera.
    3. femení Recipient de forma rodonenca, que serveix per a posar-hi sopa i servir-la a taula.
    4. femení Contingut d’aquest vas.
  2. adjectiu Sopaller. Era molt soper: no deia mai que no davant un plat de sopa.

■ soper | sopera

adjectiu Dit del plat relativament fondo i de la cullera que hom fa servir per a menjar sopa Un plat soper i dos plats plans adjectiu per extensió Una cullerada sopera femení Recipient de forma rodonenca, que serveix per a posar-hi sopa i servir-la a taula femení Contingut d’aquest vas adjectiu Sopaller Era molt soper no deia mai que no davant un plat de sopa
Traducció

■ sòpit | sòpita

sòpit

Etimologia: del ll. sopītus, -a, -um, part. de sopīre ‘ensopir-se, adormir-se’, amb desplaçament d’accent per analogia amb altres adj. llatinitzants, però més popularitzats, com atònit, estúpid, túrgid 1a font: 1874
adjectiu Ensopit.

■ sòpit | sòpita

adjectiu Ensopit
Traducció

■ sopitesa

sopitesa

Etimologia: de sòpit
    femení
  1. Ensopiment.
  2. patologia Son molt pesada, sopor, letargia lleu.

■ sopitesa

femení Ensopiment patologia Son molt pesada, sopor, letargia lleu
Traducció

■ sopluig

sopluig

Partició sil·làbica: so_pluig
Etimologia: del ll. *subpluvius, -a, -um, íd.
masculí Aixopluc.

■ sopluig

masculí Aixopluc
Traducció

■ soplujar

soplujar

Etimologia: de sopluig 1a font: s. XX, Ruyra
verb transitiu i pronominal Aixoplugar.

■ soplujar

verb transitiu i pronominal Aixoplugar
Informació complementària
Traducció

■ sopols

sopols

Etimologia: del ll. subpulsus ‘empès per sota’ 1a font: s. XV, Curial
Mot emprat en l’expressió en sopols locució adverbial Aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc. És un home de braó: aixeca en sopols una semal de deu roves de pes.

■ sopols

Mot emprat en l’expressió en sopols locució adverbial Aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc És un home de braó aixeca en sopols una semal de deu roves de pes
Traducció

■ sopor

sopor

Etimologia: del ll. sopor, -ōris, íd., de la mateixa arrel de somnus ‘son’ 1a font: 1460, Roig
    masculí o femení
  1. Son profund.
  2. figuradament Somnolència, ensopiment.
  3. patologia Estat intermedi entre l’ensopiment i el coma.

■ sopor

masculí o femení Son profund figuradament Somnolència, ensopiment patologia Estat intermedi entre l’ensopiment i el coma
Informació complementària
Traducció

■ soporífer | soporífera

soporífer

Etimologia: del ll. soporifer, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que fa venir son. Un discurs soporífer.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del producte que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència.

■ soporífer | soporífera

adjectiu Que fa venir son Un discurs soporífer adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del producte que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència
Traducció