Es mostren 88940 resultats

■ solutrià
| solutriana

■ solutrià
| solutriana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al solutrià masculí Fàcies cultural de mitjan paleolític superior europeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvat

■ solvat

masculí química física Denominació genèrica de les espècies solvatades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvatació

■ solvatació

femení química física En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvatar

■ solvatar

verb química física transitiu Efectuar o portar a terme, un dissolvent, la solvatació d’un ió o molècula pronominal Experimentar, un ió o molècula, un procés de solvatació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvència

■ solvència

femení Qualitat de solvent economia Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solvent</title>

Etimologia: del ll. solvens, -ntis, participi pres. de solvĕre ‘dissoldre, desfer; pagar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Capaç de complir degudament els compromisos contrets o les tasques professionals, pel fet de tenir els mitjans necessaris i coneguts.
  2. adjectiu economia Que té solvència.
  3. masculí química Dissolvent.

■ solvent

adjectiu Capaç de complir degudament els compromisos contrets o les tasques professionals, pel fet de tenir els mitjans necessaris i coneguts adjectiu economia Que té solvència masculí química Dissolvent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solvòlisi

■ solvòlisi

femení química Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ som
| soma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">som</title>

Etimologia: del ll. sŭmmus, -a, -um, superlatiu de superus ‘alt’, que conserva el sentit de ‘el més alt; cim’ en topònims, i passà a ‘cim emergent sota l’aigua’, d’on ‘aigua de poca fondària’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu De poca profunditat; superficial. Un pou som. Aigües somes.
  2. masculí Massa superficial. La barca embarrancà en un som de roques.

■ som
| soma

adjectiu De poca profunditat superficial Un pou som Aigües somes masculí Massa superficial La barca embarrancà en un som de roques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soma</title>

Etimologia: del gr. sō͂ma, -atos, íd.
    masculí
  1. anatomia animal Cos, especialment en oposició a la psique.
  2. biologia Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.
  3. citologia Citoplasma, especialment el d’una neurona.

■ soma

masculí anatomia animal Cos, especialment en oposició a la psique biologia Massa del cos, constituïda per les cèllules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides citologia Citoplasma, especialment el d’una neurona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

somació


<title type="display">somació</title>

Partició sil·làbica: so_ma_ci_ó
Homòfon: sumació
femení biologia Variació fenotípica o somàtica que no es transmet a la descendència i que no afecta la natura de les cèl·lules reproductores.

somació

femení biologia Variació fenotípica o somàtica que no es transmet a la descendència i que no afecta la natura de les cèllules reproductores