Es mostren 88934 resultats

■ solter | soltera

solter

Etimologia: deriv. normal de solt 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Solt, lliure.
    2. biga soltera Biga que baixa pel riu separada del rai on hauria d’estar unida.
  2. adjectiu i masculí i femení especialment Que no ha contret matrimoni. Una dona soltera. Solters i casats.

■ solter | soltera

adjectiu Solt, lliure biga soltera Biga que baixa pel riu separada del rai on hauria d’estar unida adjectiu i masculí i femení especialment Que no ha contret matrimoni Una dona soltera Solters i casats
Informació complementària
Traducció

solteràs | solterassa

solteràs

Etimologia: de solter
adjectiu i masculí i femení pejorativament Conco.

solteràs | solterassa

adjectiu i masculí i femení pejorativament Conco
Traducció

■ solteria

solteria

Partició sil·làbica: sol_te_ri_a
Etimologia: de solter 1a font: 1507, Nebrija-Busa
femení Estat de solter; celibat.

■ solteria

femení Estat de solter celibat
Informació complementària
Traducció

■ soltesa

soltesa

Etimologia: de solt
femení Qualitat de solt o expedit en l’execució d’una cosa.

■ soltesa

femení Qualitat de solt o expedit en l’execució d’una cosa
Informació complementària
Traducció

■ solubilitat

solubilitat

Etimologia: de soluble 1a font: c. 1925
    femení
  1. Qualitat de soluble.
  2. química
    1. Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.
    2. Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada.

■ solubilitat

femení Qualitat de soluble química Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada
Traducció

■ solubilització

solubilització

Partició sil·làbica: so_lu_bi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de solubilitzar
femení química Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant.

■ solubilització

femení química Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
Traducció

■ solubilitzant

solubilitzant

    adjectiu química orgànica i química industrial
  1. Que solubilitza.
  2. agent solubilitzant Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat.

■ solubilitzant

adjectiu química orgànica i química industrial Que solubilitza agent solubilitzant Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat

■ solubilitzar

solubilitzar

Etimologia: de soluble
    verb transitiu química
  1. Fer soluble.
  2. Portar a terme una solubilització.

■ solubilitzar

verb transitiu química Fer soluble Portar a terme una solubilització
Informació complementària
Traducció

■ soluble

soluble

Etimologia: del ll. solubĭlis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser dissolt.
  2. figuradament Que hom pot resoldre. Un problema fàcilment soluble.

■ soluble

adjectiu Susceptible d’ésser dissolt figuradament Que hom pot resoldre Un problema fàcilment soluble
Informació complementària
Traducció

■ solució

solució

Partició sil·làbica: so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. solutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de resoldre un problema, una qüestió.
    2. Allò que resol un problema, una qüestió, etc.
    3. matemàtiques Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació.
    4. medicina Terminació d’una malaltia.
    1. Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar;
    2. l’efecte.
    3. patologia i traumatologia Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os.
    4. solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa.
  3. metal·lúrgia
    1. Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal formen amb aquest una massa on són mesclats els diferents components, els quals no canvien de natura.
    2. solució sòlida Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants, de manera que constitueixen un únic cristall.
    1. Acció de dissoldre una substància en un líquid.
    2. Líquid homogeni que resulta d’aquesta acció.
    3. química física Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
    4. solució regular termodinàmica Solució en què l’entropia de barreja té el valor esperat per a una solució ideal, però en la qual l’entalpia de barreja no és zero.

■ solució

femení Acció de resoldre un problema, una qüestió Allò que resol un problema, una qüestió, etc matemàtiques Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació medicina Terminació d’una malaltia Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar l’efecte patologia i traumatologia Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa metallúrgia Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal…
Informació complementària
Traducció