Es mostren 88934 resultats

■ solsidar

solsidar

Etimologia: de solsida
masculí dialectal Terreny poc consistent, que té tendència a solsir-se.

■ solsidar

masculí dialectal Terreny poc consistent, que té tendència a solsir-se

■ solsir-se

solsir-se

Etimologia: probablement d’una alteració d’un radical sossi-, del ll. subsīdĕre ‘engolir-se, ensorrar-se’, amb influx de sòl i sumir-se
    verb pronominal dialectal
  1. Ensulsiar-se.
  2. Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se.
  3. Torrar-se un menjar fins que resta sense suc.

■ solsir-se

verb pronominal dialectal Ensulsiar-se Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se Torrar-se un menjar fins que resta sense suc
Traducció

■ solsonenc | solsonenca

solsonenc

adjectiu i masculí i femení Solsoní.

■ solsonenc | solsonenca

adjectiu i masculí i femení Solsoní

■ solsoní | solsonina

solsoní

adjectiu i masculí i femení De Solsona (Solsonès) o del Solsonès (Catalunya).

■ solsoní | solsonina

adjectiu i masculí i femení De Solsona Solsonès o del Solsonès Catalunya

■ solstici

solstici

Etimologia: del ll. solstitium, íd., comp. de sol i status, participi de stare ‘estar dret; aguantar-se’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí astronomia
  1. Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
    1. Moment en què el Sol passa per un solstici.
    2. solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg.
    3. solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt.
  3. línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.

■ solstici

masculí astronomia Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim Moment en què el Sol passa per un solstici solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis
Traducció

■ solsticial

solsticial

Partició sil·làbica: sols_ti_ci_al
Etimologia: del ll. solstitialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a un solstici o als solsticis.

■ solsticial

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a un solstici o als solsticis
Traducció

■ solt | solta

solt

Etimologia: participi de l’arcaic soldre ‘deslligar’, del ll. sŏlvĕre, íd. 1a font: 1462
    adjectiu
    1. Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. Galopar a regnes soltes.
    2. Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.
    3. Lliure. Vosaltres resteu ací presoners: ell pot tornar-se’n solt i quiti.
  2. Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.

■ solt | solta

adjectiu Deixat anar d’un lligam, d’un vincle Galopar a regnes soltes Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt Una notícia solta Lliure Vosaltres resteu ací presoners ell pot tornar-se’n solt i quiti Expedit en l’execució d’una cosa Tenir la llengua, la paraula, solta
Informació complementària
Traducció

■ solta

solta

Etimologia: substantivació del fem. de solt, en el sentit abstracte de ‘llibertat, desimboltura, gràcia, sentit comú’, d’on les expressions tenir o no tenir solta; no tenir solta ni volta; tenir poca solta; ser un poca-solta
    femení
    1. Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests. Això són paraules sense solta.
    2. Capacitat d’algú de fer les coses així. Aquest noi té molta solta. Una cosa feta amb molt poca solta.
    3. sense solta ni volta locució adverbial Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable.
  2. pesca Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms. Solta clara, cega.

■ solta

femení Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests Això són paraules sense solta Capacitat d’algú de fer les coses així Aquest noi té molta solta Una cosa feta amb molt poca solta sense solta ni volta locució adverbial Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable pesca Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms Solta clara, cega
Informació complementària
Traducció

■ soltament

soltament

Etimologia: de solt 1a font: s. XIV, Muntaner
adverbi Amb soltesa, d’una manera solta o expedita. Li digué soltament allò que pensava.

■ soltament

adverbi Amb soltesa, d’una manera solta o expedita Li digué soltament allò que pensava
Traducció

■ soltar

soltar

Homòfon: sultà
Etimologia: de solt 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Deixar anar allò que estava agafat, retingut. Després de dos dies, els soltaren de la presó.
  2. Donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte, difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb vives raons.

■ soltar

verb transitiu Deixar anar allò que estava agafat, retingut Després de dos dies, els soltaren de la presó Donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte, difícil Blanquerna soltava les qüestions amb vives raons
Informació complementària
Traducció