solleric
Body
- adjectiu i masculí i femení De Sóller (Mallorca) o del solleric (parlar).
- masculí lingüística Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Es mostren 88934 resultats
■
solleric
| sollerica
■
solleric
| sollerica
adjectiu i masculí i femení De Sóller Mallorca o del solleric parlar masculí lingüística Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular
■
sollevament
sollevament
Accessory
Etimologia: de sollevar
Body
-
masculí
- Acció de sollevar o de sollevar-se;
- l’efecte.
■
sollevament
masculí Acció de sollevar o de sollevar-se l’efecte
■
sollevar
sollevar
Accessory
Etimologia: juntament amb la variant sosllevar, der. de llevar amb el prefix so-, sos-, reducció de sots- 1a font: 1308
Body
-
verb
-
- transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport. Sollevaren el pilar amb una grua.
- transitiu figuradament Revoltar, remoure. Sollevar el poble contra els opressors.
- pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants.
- transitiu Remoure el ventrell.
■
sollevar
verb transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport Sollevaren el pilar amb una grua transitiu figuradament Revoltar, remoure Sollevar el poble contra els opressors pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants transitiu Remoure el ventrell
■
sol·lícit
| sol·lícita
sol·lícit
Accessory
Etimologia: del ll. sollĭcĭtus, -a, -um ‘mogut, agitat tot ell’, comp. de sollus, -a, -um ‘sencer, intacte’ i citus, -a, -um, participi de ciēre ‘posar en moviment’ 1a font: 1380
Body
adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès.
■
sol·lícit
| sol·lícita
adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc, una persona o una cosa per la qual hom sent un interès
■
sol·licitació
sol·licitació
Accessory
Partició sil·làbica: sol_li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
-
femení
- Acció de sol·licitar.
- dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.
- física Força d’atracció que actua sobre un cos.
■
sol·licitació
femení Acció de sollicitar dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sollicitar un penitent a cometre actes deshonests física Força d’atracció que actua sobre un cos
■
sol·licitador
| sol·licitadora
sol·licitador
Accessory
Etimologia: del ll. sollicitator, -ōris, íd.
Body
adjectiu i masculí i femení Que sol·licita.
■
sol·licitador
| sol·licitadora
adjectiu i masculí i femení Que sollicita
■
sol·lícitament
sol·lícitament
Accessory
Etimologia: de sol·lícit 1a font: s. XV, I. de Villena
Body
adverbi D’una manera sol·lícita.
■
sol·lícitament
adverbi D’una manera sollícita
■
sol·licitant
sol·licitant
Accessory
Etimologia: del ll. sollicitans, -ntis, participi pres. de sollicitare ‘sol·licitar’
Body
masculí i femení Persona que sol·licita.
■
sol·licitant
masculí i femení Persona que sollicita
■
sol·licitar
sol·licitar
Accessory
Etimologia: del ll. sollicitare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Body
-
verb
transitiu
- Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sol·licitud, etc. Sol·licitar una col·locació. Sol·licitar un favor.
-
- Incitar algú a fer quelcom. L’honor el sol·licitava a refusar.
- Instar una persona a tenir relacions lícites o il·lícites. Ell la sol·licitava, però ella no es deixava convèncer.
- dret canònic Incórrer en el delicte de sol·licitació.
-
- Atreure.
- física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció.
■
sol·licitar
verb transitiu Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sollicitud, etc Sollicitar una collocació Sollicitar un favor Incitar algú a fer quelcom L’honor el sollicitava a refusar Instar una persona a tenir relacions lícites o illícites Ell la sollicitava, però ella no es deixava convèncer dret canònic Incórrer en el delicte de sollicitació Atreure física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció
■
sol·licitud
sol·licitud
Accessory
Etimologia: del ll. sollicitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
Body
-
femení
- Preocupació del qui és sol·lícit envers una persona o una cosa.
-
- Escrit, document, en què hom sol·licita una cosa.
- Instància. Va adreçar una sol·licitud al ministeri.
■
sol·licitud
femení Preocupació del qui és sollícit envers una persona o una cosa Escrit, document, en què hom sollicita una cosa Instància Va adreçar una sollicitud al ministeri