Es mostren 88940 resultats

■ solecisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solecisme</title>

Etimologia: del ll. soloecismus, i aquest, del gr. soloikismós, íd., der. de sóloikos ‘el qui parla incorrectament’, i aquest, de Sóloi ‘colònia atenesa de la Cilícia’ on parlaven un patuès del gr 1a font: c. 1390
masculí gramàtica Transgressió a les regles sintàctiques d’una llengua.

■ solecisme

masculí gramàtica Transgressió a les regles sintàctiques d’una llengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soledat

■ soledat

femení Solitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soleids

■ soleids

masculí ictiologia plural Família de peixos plans de l’ordre dels pleuronectiformes, representada a la Mediterrània pels llenguados i espècies afins singular Peix de la família dels soleids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solejar

■ solejar

verb transitiu Sotmetre una cosa durant un temps a l’acció del sol assolellar Solejar els grans de raïm perquè esdevinguin panses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solell
| solella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solell</title>

Etimologia: de sol1 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí dialectal antigament Sol.
    1. adjectiu Assolellat.
    2. masculí geomorfologia Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac.
    3. de solell locució adjectiva figuradament i col·loquialment De secà. Un advocat de solell.

■ solell
| solella

masculí dialectal antigament Sol adjectiu Assolellat masculí geomorfologia Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac de solell locució adjectiva figuradament i colloquialment De secà Un advocat de solell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solellada

■ solellada

femení Assolellada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

soleller

soleller

masculí dialectal Sol molt intens
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solellós
| solellosa

■ solellós
| solellosa

adjectiu Dit d’un lloc on toca molt el sol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solemne


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solemne</title>

Etimologia: del ll. sollemnis ‘que se celebra en dates fixes, consagrat’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Dit de festes, esdeveniments, actes religiosos o civils que hom celebra amb gran pompa, amb cerimònies públiques i amb formalitats que els donen una importància extraordinària. Festa solemne. Vots solemnes. Jurament solemne.
    1. Seriós, majestuós, molt important, que imposa. Parlà en un to solemne.
    2. [sempre davant el substantiu] per extensió i irònicament Molt gran, extraordinari. Li donà una solemne bufetada. És una solemne mentida.

■ solemne

adjectiu Dit de festes, esdeveniments, actes religiosos o civils que hom celebra amb gran pompa, amb cerimònies públiques i amb formalitats que els donen una importància extraordinària Festa solemne Vots solemnes Jurament solemne Seriós, majestuós, molt important, que imposa Parlà en un to solemne sempre davant el substantiu per extensió i irònicament Molt gran, extraordinari Li donà una solemne bufetada És una solemne mentida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solemnement

■ solemnement

adverbi D’una manera solemne
Traducció