Es mostren 88934 resultats

solaç

solaç

Accessory
Etimologia: del ll. solacium ‘consol’, der. de solari ‘consolar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí Esbargiment, entreteniment plaent.

solaç

solaçar

solaçar

Accessory
Etimologia: de solaç 1a font: c. 1400
Body
    verb
  1. transitiu Donar solaç.
  2. pronominal Esbargir-se, prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se.

solaçar

solacer | solacera

solacer

Accessory
Etimologia: de solaç 1a font: 1460, Roig
Body
adjectiu Amic de solaçar-se.

solacer | solacera

solacívol | solacívola

solacívol

Accessory
Etimologia: de solaçar
Body
adjectiu Que dona solaç.

solacívol | solacívola

solada

solada

Accessory
Etimologia: de sòl
Body
    femení
  1. Solatge.
  2. Quantitat de fruits caiguts al peu de l’arbre després d’una forta ventada o d’una espolsada o sacsejada.

solada

solament

solament

Accessory
Etimologia: de sol4 1a font: s. XII, Hom.
Body
  1. adverbi [reforçat sovint per tan]
    1. No més de, tot just. Solament té dos anys.
    2. No altre que. El motiu d’aquella visita fou solament renyar-lo.
    3. Sense altra cosa que. Anava solament amb calçotets.
    4. Únicament. Digues solament una paraula, i el tindràs aquí.
    5. Exclusivament. Aquest regal és solament per a tu.
    6. ni tan solament Ni, ni encara. Ni tan solament sabia escriure.
    7. no solament... sinó... (o ans) No menys... que.
  2. solament que locució conjuntiva i adverbi N’hi ha prou que, és suficient que. Solament que m’ho diguis, vindré.

solament

solanàcies

solanàcies

Accessory
Partició sil·làbica: so_la_nà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze persistent i fruits en baia o en càpsula.
  2. singular Planta de la família de les solanàcies.

solanàcies

solanina

solanina

Body
femení bioquímica Alcaloide amb estructura d’esteroide i de glicòsid que es troba a les patates i en altres solanàcies.

solanina

solapa

solapa

Accessory
Etimologia: del cast. solapa, íd., der. de lapa ‘roca que forma una balma’, d’origen incert, potser expressiu 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. Cosa o part d’una cosa, peça o part d’una peça, doblegada sobre una altra, la qual cobreix parcialment.
  2. especialment Part d’un sobre, d’una bossa de paper, etc., que és doblegada sobre el seu revers i serveix per a tancar-lo.
  3. En l’obertura anterior d’una peça de vestir (casaca, americana, sobretot, etc.), part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust.
  4. Porció lateral de la sobrecoberta d’un llibre que fa un doblec i passa pel revers de la coberta, i on hom sol imprimir la recensió del llibre, una breu biografia de l’autor o bibliografia.
  5. construcció naval Regala.

solapa

solapament

solapament