Es mostren 88934 resultats

sensoriometria

sensoriometria

Partició sil·làbica: sen_so_ri_o_me_tri_a
Etimologia: de sensori i -metria
femení psicologia i fisiologia Branca de la psicofisiologia que estudia les variables de la sensació en funció de les de l’estímul i amb relació a uns determinats llindars i llindars diferencials.

sensoriometria

femení psicologia i fisiologia Branca de la psicofisiologia que estudia les variables de la sensació en funció de les de l’estímul i amb relació a uns determinats llindars i llindars diferencials

sensoriomotor | sensoriomotriu [o sensoriomotora]

sensoriomotor

Partició sil·làbica: sen_so_ri_o_mo_tor
    adjectiu fisiologia animal
  1. Que és sensorial i motor alhora. Amnèsia sensoriomotriu.
  2. Dit del nervi mixt que té fibril·les sensitives i motrius.

sensoriomotor | sensoriomotriu [o sensoriomotora]

adjectiu fisiologia animal Que és sensorial i motor alhora Amnèsia sensoriomotriu Dit del nervi mixt que té fibrilles sensitives i motrius
Traducció

■ sensual

sensual

Partició sil·làbica: sen_su_al
Homòfon: censual
Compareu: sexual
Etimologia: del ll. td. sensualis, íd., der. de sensus ‘sentit’ 1a font: s. XIV, Llull
    fisiologia animal
  1. adjectiu Sensitiu.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals.
  3. adjectiu i masculí i femení Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal.

■ sensual

fisiologia animal adjectiu Sensitiu adjectiu Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals adjectiu i masculí i femení Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal
Informació complementària
Traducció

■ sensualisme

sensualisme

Partició sil·làbica: sen_su_a_lis_me
Etimologia: de sensual 1a font: c. 1905
    masculí
    1. fisiologia animal i psicologia Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat.
    2. art Tendència a donar preponderància als elements sensuals com a element de bellesa en una obra d’art.
  2. filosofia i psicologia Modalitat de l’empirisme segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits i es redueixen en darrer terme a les sensacions.

■ sensualisme

masculí fisiologia animal i psicologia Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat art Tendència a donar preponderància als elements sensuals com a element de bellesa en una obra d’art filosofia i psicologia Modalitat de l’empirisme segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits i es redueixen en darrer terme a les sensacions
Traducció

■ sensualista

sensualista

Partició sil·làbica: sen_su_a_lis_ta
Homòfon: censualista
Etimologia: de sensual
    filosofia i psicologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sensualisme.
  2. masculí i femení Seguidor del sensualisme.

■ sensualista

filosofia i psicologia adjectiu Relatiu o pertanyent al sensualisme masculí i femení Seguidor del sensualisme
Traducció

■ sensualitat

sensualitat

Partició sil·làbica: sen_su_a_li_tat
Etimologia: del ll. td. sensualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení fisiologia animal i psicologia
  1. Qualitat de sensual.
  2. Sensualisme.

■ sensualitat

femení fisiologia animal i psicologia Qualitat de sensual Sensualisme
Informació complementària
Traducció

■ sensualment

sensualment

Partició sil·làbica: sen_su_al_ment
Etimologia: de sensual 1a font: s. XIV, Llull
adverbi D’una manera sensual.

■ sensualment

adverbi D’una manera sensual
Traducció

■ sentència

sentència

Partició sil·làbica: sen_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
    2. Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.
  2. dret processal Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dona acabament al procés o judici.
  3. gramàtica Oració independent.
  4. informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

■ sentència

femení Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima dret processal Decisió d’un òrgan judicial jutge o tribunal que dona acabament al procés o judici gramàtica Oració independent informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell
Informació complementària
Traducció

■ sentenciar

sentenciar

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_ar
Etimologia: del b. ll. sententiare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Dictar una sentència, declarar per sentència. El rei va sentenciar que no n’eren dignes.
    2. usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell.
  2. dret Prescriure el càstig; condemnar. Fou sentenciat a mort.

■ sentenciar

verb transitiu Dictar una sentència, declarar per sentència El rei va sentenciar que no n’eren dignes usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell dret Prescriure el càstig condemnar Fou sentenciat a mort
Informació complementària
Traducció

■ sentenciari

sentenciari

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_a_ri
Etimologia: del b. ll. sententiarius ‘àrbitre, jutge’ 1a font: 1560
masculí Llibre o col·lecció de màximes o sentències.

■ sentenciari

masculí Llibre o collecció de màximes o sentències
Traducció