Es mostren 88940 resultats

sargantaner

sargantaner

sargar

sargar

sargàs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sargàs</title>

Body
    [plural sargassos] masculí botànica
  1. Gènere de feofícies de la família de les fucàcies (Sargassum sp), de tal·lus ramificat i vesícules flotants que semblen petits fruits, anomenats raïm de mar.
  2. Nom donat també a altres feofícies semblants al sargàs.

sargàs

sargé

sargé

sarger
| sargera

sarger
| sargera

sargeta

sargeta

Traducció

sargidor
| sargidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sargidor</title>

Accessory
Etimologia: de sargir 1a font: 1299
Body
    masculí i femení
  1. oficis manuals Persona que es dedica a sargir.
  2. indústria tèxtil En la fabricació de panes, operari pràctic a tapar els forats que s’hi fan en l’operació de ratllar-les i a afegir plomalls de vellut en els pelats de les panes llises.

sargidor
| sargidora

sargil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sargil</title>

Accessory
Etimologia: probablement ll. td. saricīle, der. del ll. td. sarĭca (v. sarja), que donà normalment l’ant. sarzil, canviat després en sargil per influx de sarja 1a font: s. XIII
Body
masculí indústria tèxtil Roba de llana poc dessuardada, amb lligat de plana, que serveix per a fer davantals.

sargil

sargir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sargir</title>

Accessory
Etimologia: de l’ant. i dial. sarcir, ll. sarcīre ‘apedaçar’, amb la g del ll. surgĕre ‘sorgir; redreçar, reparar’, influx que explica també la variant surgir 1a font: s. XIII
Body
verb transitiu Refer amb l’agulla el teixit d’una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original.

sargir

sargit

sargit