Es mostren 88934 resultats

■ sapastre | sapastra

sapastre

Etimologia: deriv. de sapo, mot cast., port. i basc, d’origen incert, potser preromà, existent també en cat. ant. i dial., amb influx de mots com pillastre i anàlegs, que pogué arribar al cat. a través dels pastors semibascos del Pirineu 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que fa la feina malament.
    2. Malfeiner amb qui hom no pot comptar.
  2. Beneitó, ximplet, curt de gambals.

■ sapastre | sapastra

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que fa la feina malament Malfeiner amb qui hom no pot comptar Beneitó, ximplet, curt de gambals
Informació complementària
Traducció

■ sapel·li

sapel·li

masculí botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les meliàcies (Entandrophragma sp), de més de 30 m d’alçària i de més d’1 m de diàmetre de tronc, la fusta del qual, de tipus caoba, és molt emprada en ebenisteria.

■ sapel·li

masculí botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les meliàcies Entandrophragma sp , de més de 30 m d’alçària i de més d’1 m de diàmetre de tronc, la fusta del qual, de tipus caoba, és molt emprada en ebenisteria
Traducció

■ sàpid | sàpida

sàpid

Etimologia: del ll. sapĭdus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que té algun sabor o gust (oposat a insípid).
  2. alimentació, indústries alimentàries
    1. Dit de cadascun dels components dels aliments que influeixen en llur sabor, tals com àcids orgànics, substàncies amargues, polifenols, sucres, etc.
    2. Dit de cadascun dels additius emprats per a modificar el sabor dels aliments, tals com edulcorants, amargants, etc.

■ sàpid | sàpida

adjectiu Que té algun sabor o gust oposat a insípid alimentació, indústries alimentàries Dit de cadascun dels components dels aliments que influeixen en llur sabor, tals com àcids orgànics, substàncies amargues, polifenols, sucres, etc Dit de cadascun dels additius emprats per a modificar el sabor dels aliments, tals com edulcorants, amargants, etc
Informació complementària
Traducció

■ sapidesa

sapidesa

Etimologia: de sàpid
femení Sapiditat.

■ sapidesa

femení Sapiditat
Traducció

■ sapiditat

sapiditat

Etimologia: de sàpid
femení Qualitat de sàpid.

■ sapiditat

femení Qualitat de sàpid
Traducció

■ sapiència

sapiència

Partició sil·làbica: sa_pi_èn_ci_a
Etimologia: del ll. sapientia, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
femení Saviesa.

■ sapiència

femení Saviesa
Traducció

■ sapiencial

sapiencial

Partició sil·làbica: sa_pi_en_ci_al
Etimologia: del ll. td. sapientialis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Pertanyent a la sapiència o saviesa.
  2. Que comunica saviesa.
  3. llibres sapiencials Bíblia Denominació amb què hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic.

■ sapiencial

adjectiu Pertanyent a la sapiència o saviesa Que comunica saviesa llibres sapiencials Bíblia Denominació amb què hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels càntics i els deuterocanònics el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic
Traducció

■ sapient

sapient

Partició sil·làbica: sa_pi_ent
Etimologia: del ll. sapiens, -ntis, part. pres. de sapĕre ‘tenir gust’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Que sap, que és savi, docte, erudit.

■ sapient

adjectiu Que sap, que és savi, docte, erudit
Traducció

■ sapientment

sapientment

Partició sil·làbica: sa_pi_ent_ment
Etimologia: de sapient
adverbi Sàviament.

■ sapientment

adverbi Sàviament
Traducció

sapígids

sapígids

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que habiten en nius d’altres himenòpters.
  2. singular Insecte de la família dels sapígids.

sapígids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que habiten en nius d’altres himenòpters singular Insecte de la família dels sapígids