Es mostren 88940 resultats

■ sala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sala</title>

Etimologia: del germ. sal ‘edifici amb una sola gran peça de recepció’ 1a font: s. XII
    femení
  1. arquitectura
    1. antigament Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa.
    2. Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal. Sala del comú, sala de la vila.
    3. Cambra espaiosa, principalment destinada a congregar-s’hi moltes persones. Sala d’espectacles. Sala capitular.
    4. Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.
    5. Peça principal d’una casa on hom sol rebre visites.
    6. sala blanca Local en què les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la qual cosa les fa especialment aptes per al muntatge d’instruments d’alta tecnologia.
    7. sala d’actes Saló espaiós, generalment adornat i majestuós, on solen celebrar-se els actes públics d’una universitat, d’un col·legi, etc.
    8. sala d’armes En els castells i palaus, cambra on es guarden les armes.
    9. sala de festes Local públic amb servei de bar, pista de ball i escenari.
    10. sala de parament Sala principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.
    11. sala d’estar Peça on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.
    12. sala d’hospital Sala on hi ha els llits d’un hospital.
    13. sala d’operacions medicina i cirurgia Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
    14. sala estèril Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió. Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims.
  2. dret processal
    1. Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen els tribunals col·legiats.
    2. Conjunt de magistrats que es reuneixen corporativament per jutjar i resoldre els litigis sotmesos a llur competència.
    3. sala de govern Organisme governatiu format per magistrats i fiscals que té funcions disciplinàries i d’organització de tribunals i audiències.
    4. sala de vacances Conjunt de magistrats que constitueixen el tribunal suprem i les audiències territorials, amb caràcter supletori, durant les vacances, per resoldre afers urgents.
  3. mobiliari Mobiliari de la peça principal d’una casa.

■ sala

femení arquitectura antigament Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal Sala del comú, sala de la vila Cambra espaiosa, principalment destinada a congregar-s’hi moltes persones Sala d’espectacles Sala capitular Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc Peça principal d’una casa on hom sol rebre visites sala blanca Local en què les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salabardà

■ salabardà

masculí botànica Neret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salabre

■ salabre

masculí pesca Salabret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salabret

■ salabret

masculí pesca Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal Caçapapallones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salabror

■ salabror

femení Qualitat de salabrós La salabror de l’aigua de mar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salabrós
| salabrosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salabrós</title>

Etimologia: possible encreuament de salat2 amb un *sabrós, síncope anormal de saborós, o potser del ll. salebrosus, -a, -um ‘aspre, rude’ aplicat a l’aspror del gust de la sal 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que té gust de sal, salat.
  2. Que conté sal.

■ salabrós
| salabrosa

adjectiu Que té gust de sal, salat Que conté sal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salaç

■ salaç

adjectiu Lasciu, luxuriós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salacitat

■ salacitat

femení Qualitat de salaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salacot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salacot</title>

Etimologia: del cast. filipí salacot, i aquest, del tagàlog salakót, íd., der. del verb salak ‘partir’, a causa de les tires de canya partida de què fan aquesta mena de barret 1a font: 1868
masculí indumentària Capell de forma el·lipsoidal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós.

■ salacot

masculí indumentària Capell de forma ellipsoidal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc, usat en alguns països orientals de clima calorós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saladar

■ saladar

masculí geomorfologia En zona àrida, fons d’una depressió tancada mancat de vegetació, que presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca Roca coberta d’eflorescències salnitroses
Traducció