Es mostren 88940 resultats

rellucar2

rellucar2

relluent

relluent

relluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relluir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_llu_ir
Etimologia: de lluir1 1a font: 1575, DPou.
Body
    verb intransitiu
  1. [pr ind 3 relluu o rellú] Resplendir.
  2. [pr ind 3 relluu o rellú] figuradament Mostrar-se amb esclat. La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.

relluir

reluctància

reluctància

reluctivitat

reluctivitat

Traducció

rem1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rem</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. rēmus, íd. 1a font: 1254
Body
    masculí
    1. marina, marítim Instrument de fusta, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
    2. esports Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.
    3. a rems (o al rem) Per l’acció dels rems. Fugien a rems sense ajuda del vent.
    4. a tot rem Amb tota la velocitat possible.
    5. batre de rems Posar en moviment els rems dins l’aigua per fer anar l’embarcació.
    1. Nom de diversos objectes que per llur forma semblen un rem d’embarcació.
    2. plural Nom que hom dona de vegades als braços i a les cames de l’home, a les potes dels quadrúpedes i a les ales dels ocells.
    3. adoberia Instrument emprat pels blanquers per a remenar la calç, l’alum, etc., en els clots respectius.
    4. oficis manuals Bastó de fusta emprat pels confiters per a remenar la pasta.
    1. figuradament Treball a fer, feina, sobretot si és llarg o feixuc. Tinc el rem en aquell hort. Me’n vaig al rem.
    2. Part del bosc on es localitza la tallada.
  1. figuradament Direcció d’una casa, d’una organització, d’un negoci. Aquesta dona porta tot el rem de la casa.



  2. Vegeu també:
    rem2
    rem4
    rem3

rem1

rem2

rem2

rem3

rem4

remà

remà