Es mostren 88934 resultats

■ recercador | recercadora

recercador

Etimologia: de recercar
adjectiu i masculí i femení Que recerca.

■ recercador | recercadora

adjectiu i masculí i femení Que recerca
Traducció

■ recercament

recercament

Etimologia: de recercar
masculí Qualitat de recercat.

■ recercament

masculí Qualitat de recercat

■ recercar

recercar

Compareu: cercar
Etimologia: de cercar
    verb transitiu
  1. Cercar de nou.
  2. Cercar amb tota cura i atenció per trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric, mèdic, etc.; investigar. Recerquem els efectes socials de les telecomunicacions. Era orfe i va recercar els seus pares durant anys.

■ recercar

verb transitiu Cercar de nou Cercar amb tota cura i atenció per trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric, mèdic, etc investigar Recerquem els efectes socials de les telecomunicacions Era orfe i va recercar els seus pares durant anys
Informació complementària
Traducció

■ recercat | recercada

recercat

Etimologia: de recercar
adjectiu Artificiós, triat amb massa cura. Aquest escriptor empra uns mots massa recercats.

■ recercat | recercada

adjectiu Artificiós, triat amb massa cura Aquest escriptor empra uns mots massa recercats
Informació complementària
Traducció

■ recés

recés

Etimologia: del ll. recessus, -us ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, der. del ll. recedĕre ‘retirar-se’ 1a font: s. XIV
    [plural recessos] masculí
    1. antigament Separació, allunyament.
    2. Lloc de retraïment, de reclusió voluntària. Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió.
    3. Temps de retraïment, de reclusió voluntària. Necessitava un recés per a organitzar la seva vida.
    4. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació.
    5. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual.
  2. anatomia animal Petit espai anatòmic en forma de si, depressió o fossa.

■ recés

plural recessos masculí antigament Separació, allunyament Lloc de retraïment, de reclusió voluntària Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió Temps de retraïment, de reclusió voluntària Necessitava un recés per a organitzar la seva vida recés espiritual o simplement recés catolicisme Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació recés espiritual o simplement recés catolicisme Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual anatomia animal Petit…
Traducció

■ recessió

recessió

Partició sil·làbica: re_ces_si_ó
Compareu: recensió
Etimologia: del ll. recessio, -ōnis ‘acció d’allunyar-se’
    femení
  1. Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular. Una època de recessió econòmica.
  2. retrocés 1. La recessió de l’ús de la llengua. Un costum en recessió.
  3. economia Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica.
  4. recessió de les galàxies astronomia Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar.

■ recessió

femení Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular Una època de recessió econòmica retrocés 1 La recessió de l’ús de la llengua Un costum en recessió economia Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica recessió de les galàxies astronomia Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar
Traducció

■ recessiu | recessiva

recessiu

Partició sil·làbica: re_ces_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. recessus, -a, -um, participi de recedĕre ‘retirar-se’
    adjectiu genètica
  1. Dit de l’al·lel o sèrie d’al·lels que presenten recessivitat.
  2. recessiu deleteri Dit de l’al·lel que en presentar-se en homozigosi provoca invariablement la inviabilitat del fetus o la letalitat a l’individu.

■ recessiu | recessiva

adjectiu genètica Dit de l’allel o sèrie d’allels que presenten recessivitat recessiu deleteri Dit de l’allel que en presentar-se en homozigosi provoca invariablement la inviabilitat del fetus o la letalitat a l’individu
Traducció

■ recessivitat

recessivitat

Etimologia: de recessiu
femení genètica Relació existent entre dos al·lels d’un gen en què l’efecte d’un dels al·lels no es manifesta sinó quan l’al·lel és present per partida doble (en homozigosi).

■ recessivitat

femení genètica Relació existent entre dos allels d’un gen en què l’efecte d’un dels allels no es manifesta sinó quan l’allel és present per partida doble en homozigosi
Traducció

■ recialla

recialla

Partició sil·làbica: re_ci_a_lla
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *recisalia, íd., der. de recidĕre ‘retallar, podar’
    femení dialectal
  1. [usat generalment en pl] Deixalla, residu.
  2. patologia Dolor o xacra que resulta d’una malaltia.

■ recialla

femení dialectal usat generalment en pl Deixalla, residu patologia Dolor o xacra que resulta d’una malaltia

■ reciari

reciari

Partició sil·làbica: re_ci_a_ri
masculí història Gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa.

■ reciari

masculí història Gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa
Traducció