Es mostren 88934 resultats

putanejar

putanejar

    verb intransitiu
  1. antigament
    1. Prostituir-se, fer de puta.
    2. Freqüentar putes.
  2. Tenir aires de puta.

putanejar

verb intransitiu antigament Prostituir-se, fer de puta Freqüentar putes Tenir aires de puta
Informació complementària

■ putaner | putanera

putaner

adjectiu Que freqüenta putes.

■ putaner | putanera

adjectiu Que freqüenta putes
Traducció

■ putatiu | putativa

putatiu

Partició sil·làbica: pu_ta_tiu
Etimologia: del ll. putativus, -a, -um, íd. 1a font: 1618
    adjectiu
    1. Reputat o tingut pel que no és en realitat. Delicte putatiu. Títol putatiu.
    2. especialment Dit del pare, del germà, etc., que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui.
  2. hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona.
  3. matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nul·litat.

■ putatiu | putativa

adjectiu Reputat o tingut pel que no és en realitat Delicte putatiu Títol putatiu especialment Dit del pare, del germà, etc, que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nullitat
Informació complementària
Traducció

puteig

puteig

Partició sil·làbica: pu_teig
    masculí
  1. Acció de putejar;
  2. l’efecte.

puteig

masculí Acció de putejar l’efecte
Traducció

putejar

putejar

Homòfon: potejar
    verb vulgarment
  1. intransitiu
    1. Prostituir-se, fer vida de puta.
    2. Tenir tracte amb putes.
  2. transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir (algú).
  3. pronominal figuradament Passar-s’ho malament.

putejar

verb vulgarment intransitiu Prostituir-se, fer vida de puta Tenir tracte amb putes transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir algú pronominal figuradament Passar-s’ho malament
Informació complementària
Traducció

putenc | putenca

putenc

    adjectiu
  1. Propi de les putes.
  2. Que sembla de puta.

putenc | putenca

adjectiu Propi de les putes Que sembla de puta

puter | putera

puter

adjectiu i masculí Que freqüenta putes.

puter | putera

adjectiu i masculí Que freqüenta putes
Traducció

■ puteria

puteria

Partició sil·làbica: pu_te_ri_a
    femení vulgarment
    1. Condició de puta; prostitució.
    2. Conjunt de putes; putam.
  2. Qualitat de puta 2; murrieria.

■ puteria

femení vulgarment Condició de puta prostitució Conjunt de putes putam Qualitat de puta 2 murrieria
Traducció

■ pútid | pútida

pútid

Etimologia: del ll. pūtĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1932, DFa.
adjectiu Pudent.

■ pútid | pútida

adjectiu Pudent
Traducció

putifeina

putifeina

Partició sil·làbica: pu_ti_fei_na
Etimologia: probablement de l’expressió ll. pūtēte facienda ‘podriu-vos, coses per fer’, a través d’un *putit-faena
adjectiu i masculí i femení dialectal Dit de la persona que defuig el treball; malfeiner.

putifeina

adjectiu i masculí i femení dialectal Dit de la persona que defuig el treball malfeiner