Es mostren 88940 resultats

prisador
| prisadora

prisador
| prisadora

prisar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prisar</title>

Accessory
Etimologia: del fr. plisser ‘fer replecs’, der. de plis ‘replecs’, amb influx del mateix fr. prise ‘presa’, en el sentit de ‘bagueta’ de la roba 1a font: s. XX, Ruyra
Body
    verb transitiu
  1. Fer una sèrie de petits plecs a una roba, a un paper, etc. Una faldilla prisada.
  2. indústria tèxtil Sotmetre un teixit a prisatge.
  3. màquina de prisar Màquina prisadora.

prisar

prisat

prisat

prisatge

prisatge

priscil·lianisme

priscil·lianisme

priscil·lianista

priscil·lianista

priscoà

priscoà

priscol


<title type="display">priscol</title>

Body
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que forma cristalls o pólvores cristal·lines solubles en l’aigua i en l’alcohol i que és un vasodilatador perifèric d’acció semblant a la de la histamina.

priscol

prisma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prisma</title>

Accessory
Etimologia: del ll. prisma, -ātis, i aquest, del gr. prĩsma, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. geometria Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
  2. cristal·lografia Forma cristal·logràfica constituïda per una sèrie de cares que es tallen paral·lelament a una sola direcció i són agrupades al voltant seu.
  3. òptica Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma.
  4. prisma d’acreció geologia Superposició de làmines encavalcades davant d’una placa, per damunt d’una zona de subducció.

prisma

prismàtic
| prismàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prismàtic</title>

Accessory
Etimologia: de prisma 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu geometria
    1. De figura de prisma.
    2. Format per un prisma.
    3. Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla.
  2. adjectiu òptica Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.
  3. masculí plural òptica Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.

prismàtic
| prismàtica