Es mostren 88934 resultats

■ príncep

príncep

Etimologia: del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’, comp. de primus ‘primer’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general. Molt alt i senyor príncep. Els prínceps de la terra.
    2. Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat. El príncep de Mònaco.
    3. Membre d’una casa sobirana (imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal) o mediatitzada.
    4. En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
    5. Persona que posseeix el títol nobiliari de príncep als països on aquest títol és concedit.
    6. Marit d’una princesa o sobirana. Príncep consort.
    7. història Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment a partir del segle XVIII.
    8. educació de príncep literatura i història Als segles XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.
    9. príncep consort Títol donat generalment al consort d’una reina o gran duquessa o princesa sobirana quan no li és donat el de rei, gran duc o príncep.
    10. príncep de la sang A França, des de Carles V, tots els agnats legítims de la casa reial seguint un ordre.
    11. príncep del Sacre Imperi Dignitat, una de les més altes de l’imperi.
    12. príncep elector història Nom amb què era conegut cadascun dels prínceps del Sacre Imperi, que gaudien de la dignitat electoral, o sigui del privilegi d’elegir l’emperador.
    1. figuradament El primer, el cap, el qui té més gran autoritat a l’interior d’un ambient o d’un grup en algunes designacions tradicionals. Pere, príncep dels Apòstols. El príncep de les tenebres i els seus dimonis.
    2. príncep blau popularment Pretendent masculí idealitzat.
    3. príncep de l’Església catolicisme Cardenal.
    4. prínceps dels sacerdots judaisme Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
  3. apicultura Poll de l’abella reina que encara no pot procrear.

■ príncep

masculí Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general Molt alt i senyor príncep Els prínceps de la terra Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat El príncep de Mònaco Membre d’una casa sobirana imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal o mediatitzada En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial Persona que posseeix el títol nobiliari de príncep als països on aquest títol és concedit Marit d’una princesa o sobirana Príncep consort història Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment a partir del…
Informació complementària
Traducció

■ prínceps

prínceps

Etimologia: del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’
adjectiu Dit de la primera edició antiga d’una obra.

■ prínceps

adjectiu Dit de la primera edició antiga d’una obra
Traducció

■ princesa

princesa

Etimologia: del fr. princesse, fem. de prince ‘príncep (v. príncep), amb -s- sonora per influx de marquesa 1a font: 1284
    femení
  1. Sobirana en sentit general.
  2. Dona sobirana d’un principat.
  3. Dona que posseeix un títol de príncep.
  4. Muller d’un príncep.
  5. Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles.
  6. Filla d’un sobirà o, generalment, d’un príncep mediatitzat.
  7. En certs països, generalment a Itàlia, filla del posseïdor d’un títol de príncep.
  8. princesa reial Primera filla del rei d’Anglaterra.

■ princesa

femení Sobirana en sentit general Dona sobirana d’un principat Dona que posseeix un títol de príncep Muller d’un príncep Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles Filla d’un sobirà o, generalment, d’un príncep mediatitzat En certs països, generalment a Itàlia, filla del posseïdor d’un títol de príncep princesa reial Primera filla del rei d’Anglaterra
Traducció

■ principal

principal

Etimologia: del ll. principalis ‘originari, primitiu, principal’, der. de princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    [abreviatura pral.]
  1. adjectiu
    1. Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau. El personatge principal. Aquesta és la vila principal de la contrada.
    2. El més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.
  2. masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció; cap, director.
  3. masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
  4. masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat.
  5. masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon.
  6. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot que no perd el seu accent en el sintagma.
    2. Dit del mot que té significació independent.
    3. oració principal En l’oració composta, proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada.
  7. masculí plural música Registre o joc de boca de fons, de l’orgue, anomenats també flautats.
  8. òptica
    1. eix principal En un sistema òptic centrat, l’eix de revolució.
    2. pla principal Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
    3. punt principal Cadascun dels punts on els plans principals d’un sistema òptic tallen l’eix del sistema.
  9. eix principal física Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc.).

■ principal

abreviatura pral adjectiu Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau El personatge principal Aquesta és la vila principal de la contrada El més important o considerable El motiu principal Aquest és el seu defecte principal masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció cap, director masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon adjectiu lingüística Dit del mot…
Informació complementària
Traducció

■ principalitat

principalitat

Etimologia: del ll. td. principalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1704
femení Qualitat de principal.

■ principalitat

femení Qualitat de principal
Traducció

■ principalment

principalment

Etimologia: de principal
adverbi D’una manera principal, sobretot.

■ principalment

adverbi D’una manera principal, sobretot
Informació complementària
Traducció

■ principat

principat

Etimologia: del ll. principatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Títol, dignitat o ofici d’un príncep.
    2. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep.
    3. gran principat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran príncep, que en la traducció a les llengües llatines i anglosaxones esdevingué gran ducat.
  2. numismàtica Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
  3. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del tercer cor de l’ordre angèlic.

■ principat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un príncep Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep gran principat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran príncep, que en la traducció a les llengües llatines i anglosaxones esdevingué gran ducat numismàtica Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del tercer cor de l’ordre angèlic
Traducció

■ principesc | principesca

principesc

Etimologia: de príncep 1a font: 1456
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un príncep o una princesa.
  2. figuradament Magnificent, a la manera d’un príncep.

■ principesc | principesca

adjectiu Relatiu o pertanyent a un príncep o una princesa figuradament Magnificent, a la manera d’un príncep
Traducció

■ principescament

principescament

Etimologia: de principesc
adverbi Com a príncep.

■ principescament

adverbi Com a príncep
Traducció

■ principi

principi

Etimologia: del ll. principium, íd., der. del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Començament. Bon principi d’any! Des del principi fins a la fi.
    1. Origen, allò de què una cosa procedeix. Un principi d’error.
    2. Últim element. Un principi tòxic.
    3. filosofia Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta.
    4. filosofia Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat.
    5. física Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic.
    6. química Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix alguna particularitat.
    7. principi darrer per analogia filosofia i cristianisme Déu com a causa de l’Univers.
  3. Regla de conducta. Segons els principis morals. Una persona sense principis religiosos.
    1. Veritat fonamental. Els principis d’una doctrina.
    2. Axioma, postulat. El principi d’Arquimedes.
    3. filosofia, lògica i dret Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
    4. filosofia i lògica En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
  5. plural
    1. Nocions primeres d’una ciència o art.
    2. principis generals del dret dret Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
  6. metodologia Proposició que és el fonament d’una deducció.

■ principi

masculí Començament Bon principi d’any Des del principi fins a la fi Origen, allò de què una cosa procedeix Un principi d’error Últim element Un principi tòxic filosofia Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta filosofia Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat física Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic química Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix…
Informació complementària
Traducció