Es mostren 88934 resultats

■ primerament

primerament

Etimologia: de primer1 1a font: s. XII, Hom.
adverbi En primer lloc.

■ primerament

adverbi En primer lloc
Informació complementària
Traducció

■ primerejar

primerejar

Etimologia: de primer1
verb intransitiu Ésser una cosa gairebé tan bona com una de primera classe.

■ primerejar

verb intransitiu Ésser una cosa gairebé tan bona com una de primera classe
Informació complementària
Traducció

■ primerenc | primerenca

primerenc

Etimologia: de primer1 1a font: 1298
adjectiu agricultura Que neix, madura o actua abans del temps ordinari. Patates primerenques.

■ primerenc | primerenca

adjectiu agricultura Que neix, madura o actua abans del temps ordinari Patates primerenques
Informació complementària
Traducció

■ primeria

primeria

Partició sil·làbica: pri_me_ri_a
Etimologia: de primer1 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Principi, començament.
    2. a la primeria Al començament.
  2. Qualitat de primer.
  3. plural Primers fruits.

■ primeria

femení Principi, començament a la primeria Al començament Qualitat de primer plural Primers fruits
Informació complementària
Traducció

■ primesa

primesa

Etimologia: de prim 1a font: s. XIV, Llull
femení Qualitat de prim, primor.

■ primesa

femení Qualitat de prim, primor
Traducció

■ primfilar

primfilar

Etimologia: de prim i filar 1a font: 1575
verb intransitiu Filar prim.

■ primfilar

verb intransitiu Filar prim
Informació complementària
Traducció

■ primi-

primi-

Forma prefixada del mot llatí primus, que significa ‘primer’. Ex.: primípara.

■ primi-

Forma prefixada del mot llatí primus , que significa ‘primer’ Ex primípara

■ primicer | primicera

primicer

Etimologia: del ll. td. primicerius, lit. ‘el primer inscrit en les tauletes de cera’, comp. de primus i cera 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Primer, superior, en qualitat, en rang.
  2. masculí
    1. història Gran senyor de l’imperi Bizantí.
    2. Alt dignatari eclesiàstic.
    3. catolicisme El qui presidia el cor en els monestirs o en les col·legiates.

■ primicer | primicera

adjectiu Primer, superior, en qualitat, en rang masculí història Gran senyor de l’imperi Bizantí Alt dignatari eclesiàstic catolicisme El qui presidia el cor en els monestirs o en les collegiates
Traducció

■ primícia

primícia

Partició sil·làbica: pri_mí_ci_a
Etimologia: del ll. primitiae ‘primeres collites anyals; inici de qualsevol cosa’ 1a font: 1272, CTort.
    femení [generalment en pl]
  1. Primers fruits; primeries.
    1. història Dret de rebre els primers fruits.
    2. dret català A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme.
  3. figuradament Allò que s’ofereix o se sap per primera vegada, que constitueix una novetat. La primícia del seu amor.

■ primícia

femení generalment en pl Primers fruits primeries història Dret de rebre els primers fruits dret català A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme figuradament Allò que s’ofereix o se sap per primera vegada, que constitueix una novetat La primícia del seu amor
Traducció

■ primicial

primicial

Partició sil·làbica: pri_mi_ci_al
Etimologia: del b. ll. primitialis, íd.
adjectiu Relatiu o pertanyent a les primícies.

■ primicial

adjectiu Relatiu o pertanyent a les primícies
Traducció