Es mostren 88940 resultats

■ prescriure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prescriure</title>

Partició sil·làbica: pres_criu_re
Compareu: proscriure
Etimologia: del ll. praescribĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Ordenar, manar. El metge m’ha prescrit repòs i un calmant.
  2. transitiu Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert.
  3. intransitiu dret Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta, instituïda, etc., pel fet d’haver transcorregut un cert lapse.

■ prescriure

verb transitiu Ordenar, manar El metge m’ha prescrit repòs i un calmant transitiu Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert intransitiu dret Cessar, esdevenir nulla una cosa establerta, instituïda, etc, pel fet d’haver transcorregut un cert lapse
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prescútum

prescútum

masculí entomologia En el mesotòrax dels insectes, part anterior del nòtum
Gran Diccionari de la llengua catalana

presegmentat

presegmentat

masculí fisiologia Cadascuna de les cèllules precursores dels leucòcits segmentats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preselecció

■ preselecció

femení Selecció feta per endavant Receptor de ràdio amb botó de preselecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

presenc
| presenca

presenc
| presenca

adjectiu i masculí i femení De les Preses Garrotxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presència</title>

Partició sil·làbica: pre_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. praesentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Fet d’ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ho jurà en presència de tots.
    2. a la presència (o en presència) de Davant de.
    3. fer acte de presència Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc.
    4. presència d’esperit Qualitat del qui no es desconcerta davant un perill, un succés advers, quelcom imprevist.
  2. Aspecte, forma externa. Tenir bona presència.
  3. filosofia Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.
  4. geobotànica Caràcter sintètic de les comunitats vegetals, definit com l’existència més o menys constant d’una espècie en els diversos inventaris presos d’una determinada associació.
  5. presència eucarística cristianisme Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.

■ presència

femení Fet d’ésser, de trobar-se, present La seva presència en aquell lloc Ho jurà en presència de tots a la presència o en presència de Davant de fer acte de presència Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc presència d’esperit Qualitat del qui no es desconcerta davant un perill, un succés advers, quelcom imprevist Aspecte, forma externa Tenir bona presència filosofia Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers geobotànica Caràcter sintètic de les comunitats vegetals, definit com l’existència més o menys constant d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presencial</title>

Partició sil·làbica: pre_sen_ci_al
Etimologia: de presència
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la presència.
  2. Que comporta la presència de la persona interessada. Consulta presencial. Cursos presencials.
  3. Dit del testimoni que ha estat present en el fet del qual dona testimoniatge.

■ presencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la presència Que comporta la presència de la persona interessada Consulta presencial Cursos presencials Dit del testimoni que ha estat present en el fet del qual dona testimoniatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presencialment

■ presencialment

adverbi En presència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presenciar

■ presenciar

verb transitiu Veure una acció, un esdeveniment, pel fet de trobar-se present en el moment de succeir Jo vaig presenciar la lluita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ present1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">present</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. praesens, -ntis, íd., participi pres. de praesse ‘estar al davant’ 1a font: s. XIII, Usatges
    1. adjectiu [abreviatura pres.] Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. Quan us vaig dir això, ell era present.
    2. masculí i femení plural Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla. En nom de tots els presents.
    3. adjectiu figuradament La seva imatge estava sempre present en la meva ànima.
    4. de cos present Es diu d’un mort encara no enterrat.
    5. fer present (una cosa a algú) Recordar-la-hi.
    6. tenir present (una cosa) Recordar-la.
    1. adjectiu Que existeix en el moment actual. Els fets presents. Les circumstàncies presents. La present setmana.
    2. masculí El temps present. El passat, el present i l’esdevenidor d’una cosa. No pensar més que en el present.
    3. masculí gramàtica Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.



    3. Vegeu també:
    present2

■ present1

adjectiu abreviatura pres Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment Quan us vaig dir això, ell era present masculí i femení plural Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla En nom de tots els presents adjectiu figuradament La seva imatge estava sempre present en la meva ànima de cos present Es diu d’un mort encara no enterrat fer present una cosa a algú Recordar-la-hi tenir present una cosa Recordar-la adjectiu Que existeix en el moment actual Els fets presents Les circumstàncies presents La present setmana masculí El temps present El passat…
Informació complementària
Traducció