Es mostren 88936 resultats

■ preposicional

preposicional

Partició sil·làbica: pre_po_si_ci_o_nal
Etimologia: de preposició
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la preposició.
  2. Construït mitjançant una preposició. Un complement preposicional.

■ preposicional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la preposició Construït mitjançant una preposició Un complement preposicional
Traducció

■ prepòsit | prepòsita

prepòsit

Etimologia: del ll. praeposĭtus, -a, -um, íd.
  1. masculí i femení Persona posada al cap d’una junta, d’una comunitat.
  2. masculí i femení catolicisme
    1. Títol genèric del superior d’alguns ordes o congregacions religiosos. Prepòsit general.
    2. Paborde.
  3. masculí història A la Roma imperial, cap de funcionaris fora dels quadres reglamentaris de l’exèrcit i de l’administració.

■ prepòsit | prepòsita

masculí i femení Persona posada al cap d’una junta, d’una comunitat masculí i femení catolicisme Títol genèric del superior d’alguns ordes o congregacions religiosos Prepòsit general Paborde masculí història A la Roma imperial, cap de funcionaris fora dels quadres reglamentaris de l’exèrcit i de l’administració
Traducció

■ prepositiu | prepositiva

prepositiu

Partició sil·làbica: pre_po_si_tiu
Etimologia: del ll. td. praepositivus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que es posa davant. Un adjunt prepositiu.
  2. Que fa l’ofici d’una preposició. Locució prepositiva.

■ prepositiu | prepositiva

adjectiu Que es posa davant Un adjunt prepositiu Que fa l’ofici d’una preposició Locució prepositiva
Traducció

■ prepositivament

prepositivament

Etimologia: de prepositiu
adverbi Posat davant.

■ prepositivament

adverbi Posat davant
Traducció

■ prepositura

prepositura

Etimologia: del ll. td. praepositura, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Dignitat, càrrec, de prepòsit.
  2. Pabordia.

■ prepositura

femení Dignitat, càrrec, de prepòsit Pabordia
Traducció

■ prepòster | prepòstera

prepòster

Etimologia: del ll. praeposterus, -a, -um, íd.
adjectiu Invertit en ordre.

■ prepòster | prepòstera

adjectiu Invertit en ordre
Traducció

■ preposteració

preposteració

Partició sil·làbica: pre_pos_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. praeposteratio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de preposterar;
  2. l’efecte.

■ preposteració

femení Acció de preposterar l’efecte
Traducció

■ prepòsterament

prepòsterament

Etimologia: de prepòster
adverbi Amb preposteració.

■ prepòsterament

adverbi Amb preposteració
Traducció

■ preposterar

preposterar

Etimologia: del ll. td. praeposterare, íd.
verb transitiu Invertir l’ordre posant abans allò que havia d’anar després.

■ preposterar

verb transitiu Invertir l’ordre posant abans allò que havia d’anar després
Informació complementària
Traducció

■ prepotència

prepotència

Partició sil·làbica: pre_po_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. praepotentia, íd. 1a font: 1839, DLab.
femení Qualitat de prepotent.

■ prepotència

femení Qualitat de prepotent
Informació complementària
Traducció