Es mostren 88934 resultats

■ potent

potent

Etimologia: del ll. potens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Un país potent. Una bomba potent.
  2. fisiologia animal Capaç d’efectuar l’acte sexual.

■ potent

adjectiu Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat Un país potent Una bomba potent fisiologia animal Capaç d’efectuar l’acte sexual
Informació complementària
Traducció

■ potentat | potentada

potentat

Etimologia: del ll. potentatus, -us ‘poder polític, sobirania’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Príncep sobirà.
  2. Persona poderosa, opulenta.

■ potentat | potentada

masculí i femení Príncep sobirà Persona poderosa, opulenta
Informació complementària
Traducció

potentil·la

potentil·la

femení botànica Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies (Potentilla sp), de fulles compostes, palmades o pinnades, flors pentàmeres i caliculades i fruits en poliaqueni. Cal destacar la potentil·la vernal (P. neumanniana).

potentil·la

femení botànica Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies Potentilla sp , de fulles compostes, palmades o pinnades, flors pentàmeres i caliculades i fruits en poliaqueni Cal destacar la potentilla vernal P neumanniana
Traducció

■ potentment

potentment

Etimologia: de potent
adverbi D’una manera potent.

■ potentment

adverbi D’una manera potent
Traducció

■ potera

potera

Etimologia: der. de pota, segurament per al·lusió als tentacles de certs mariscos 1a font: s. XX, Ruyra
femení pesca Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc.

■ potera

femení pesca Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc
Traducció

■ poterna

poterna

Etimologia: del fr. poterne ‘portella de darrere’, abans posterle, del ll. td. posterŭla, íd., dimin. de pŏstĕrus, -a, -um ‘posterior’
    femení construcció
  1. Porta petita d’una fortificació, que dona al vall.
  2. Galeria subterrània que hi mena.

■ poterna

femení construcció Porta petita d’una fortificació, que dona al vall Galeria subterrània que hi mena
Traducció

■ potestat

potestat

Etimologia: del ll. potestas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses. Qui t’ha donat potestat de disposar d’això?
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.
  3. història del dret Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
  4. La persona del príncep en tant que exerceix el poder.
  5. potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma obligatòria en aquella matèria.
  6. potestat eclesiàstica Poder espiritual.
  7. potestat marital dret civil Autoritat que algunes legislacions confereixen al marit sobre la persona i els béns de la muller.
  8. potestat reglada Activitat jurídica de l’administració pública sotmesa a unes normes formulades prèviament i dins dels límits estrictes de l’aplicació d’una llei, ordinació, reglament o contracte.
  9. potestat secular
    1. Poder civil.
    2. Dels segles XV al XIX, potestat que corresponia al monarca, i als organismes jurisdiccionals dependents d’aquest, contra els jutges eclesiàstics que volien entendre de matèria reservada a la jurisdicció secular.

■ potestat

femení Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses Qui t’ha donat potestat de disposar d’això plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic història del dret Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu La persona del príncep en tant que exerceix el poder potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma…
Informació complementària
Traducció

■ potestatiu | potestativa

potestatiu

Partició sil·làbica: po_tes_ta_tiu
Etimologia: del ll. potestativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Que està en la potestat o en la facultat d’algú; no obligatori.

■ potestatiu | potestativa

adjectiu Que està en la potestat o en la facultat d’algú no obligatori
Traducció

■ poti-poti

poti-poti

Etimologia: formació expressiva sobre la base de potina, potiner 1a font: 1803, DEst.
masculí col·loquialment Desgavell, desori.

■ poti-poti

masculí colloquialment Desgavell, desori
Traducció

■ potials

potials

Partició sil·làbica: po_ti_als
    femení botànica
  1. plural Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fil·lidis amb papil·les i càpsula amb perístoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete.
  2. singular Molsa de l’ordre de les potials.

■ potials

femení botànica plural Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fillidis amb papilles i càpsula amb perístoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete singular Molsa de l’ordre de les potials