Es mostren 88940 resultats

planta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">planta</title>

Accessory
Etimologia: del ll. planta ‘planta del peu; plançó; tija; planta (vegetal)’; del sentit de ‘planta del peu’ es passà, per analogia, al de ‘part bàsica d’un edifici i cada un dels seus pisos’; d’aquí al de ‘disseny d’una construcció’ o ‘projecció geomètrica d’algun objecte’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. botànica
    1. Organisme pertanyent al regne vegetal, típicament immòbil, de creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació. Planta herbàcia. Plantes de jardí.
    2. especialment Cadascun dels vegetals que fan la fotosíntesi i que són d’organització més complexa, excloent-ne els fongs, els líquens i les algues simples.
    3. agricultura Espècie vegetal que és objecte de conreu. Plantes farratgeres, oleaginoses. Planta ornamental.
    4. popularment Vegetal no llenyós. Arbres i plantes.
    5. planta d’interior Espècie vegetal, originària normalment de zones tropicals, que és cultivada, pel seu aspecte ornamental, dins els edificis i en espais coberts.
    6. plantes amb flor Plantes fanerògames.
    7. plantes inferiors Plantes criptògames.
    8. plantes superiors Plantes fanerògames.
  2. Aspecte físic d’una persona. Aquella noia té bona planta.
    1. indústries del calçat Part inferior i més ampla d’una sabata, d’una espardenya, etc.
    2. esports En esgrima, línies que fixen la direcció dels compassos.
    3. planta del peu anatomia animal Cara inferior del peu, des del taló fins als dits.
  3. agricultura
    1. Nom donat algunes vegades al cep.
    2. Nom donat algunes vegades al raïm.
    3. Plantada.
    4. Varietat de vinya que produeix un raïm blanc molt dolç.
    5. Raïm de vinya planta.
    6. Plançó d’un planter, especialment els més joves. Planta amb pa de terra.
  4. arquitectura Gràfic que representa, vist des de dalt i a escala, un aspecte ideal d’una construcció o d’una part seva, amb les característiques geomètriques i dimensionals dels seus elements.
  5. construcció
    1. Conjunt dels fonaments d’un edifici.
    2. [abreviatura pl.] Pis, especialment el que és a nivell del carrer, anomenat també planta baixa o baixos.
    3. de nova planta De nova construcció des dels fonaments.
    4. dibuix Pla dels fonaments d’un edifici o de la secció horitzontal d’un dels seus pisos.
    5. posar en planta Establir, posar en execució, una institució, una reforma, etc.
  6. geometria Projecció ortogonal d’una figura o d’un cos damunt el pla horitzontal d’un sistema de dos plans perpendiculars.
  7. indústria i tecnologia
    1. Fàbrica, instal·lació industrial.
    2. planta pilot Fàbrica, instal·lació industrial, especialment construïda d’acord amb les necessitats d’un nou procés industrial, per tal d’assajar-lo, experimentar-lo.
  8. indústria tèxtil Nom donat pels picadors de cartons a la carta.

planta

plantable

plantable

Traducció

plantació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: plan_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. plantatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení agricultura
    1. Acció de plantar;
    2. l’efecte.
  1. Conjunt, especialment important, d’arbres plantats.
  2. Conreu, especialment extensiu, de plantes, especialment industrials.

plantació

plantada

plantada

plantador
| plantadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantador</title>

Accessory
Etimologia: de plantar1
Body
    agricultura
  1. adjectiu i masculí i femení Que planta o serveix per a plantar. Una màquina plantadora. Molts plantadors eren esclaus.
  2. masculí Eina emprada pels hortolans per a plantar i trasplantar.
  3. femení Màquina de plantar, especialment tubercles, com les patates.

plantador
| plantadora

plantaginàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantaginàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: plan_ta_gi_nà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de personades, constituïda per plantes herbàcies, de fulles simples, flors tetràmeres de corol·la escariosa i de fruits en càpsula pixidial.
  2. singular Planta de la família de les plantaginàcies.

plantaginàcies

plantament

plantament

plantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. plantare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu agricultura
    1. Fixar a la terra un plançó, un esqueix, etc., perquè hi arreli.
    2. Ficar dins la terra una llavor, un bulb, etc., perquè hi creixi una planta. Hem de plantar les cols.
  2. transitiu Ficar a terra l’extrem d’un pal, d’una estaca, etc., perquè s’hi mantingui ferm. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes.
    1. transitiu Enganxar. Han plantat un cartell a la paret.
    2. transitiu col·loquialment Posar, col·locar. On vols que el planti, aquest test?
    3. pronominal Es va plantar davant la porta per vigilar els entrants a la casa. En dues hores ens vam plantar a Granollers.
    4. pronominal jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret.
    5. plantar botiga Obrir una botiga.
    6. plantar-se (algú) a tants o tants anys Dir que en té tants tenint-ne més.
  3. transitiu col·loquialment
    1. Deixar, abandonar, algú. Va girar l’esquena i em va plantar. La seva xicota l’ha plantat.
    2. deixar plantat (algú) No acudir a la cita que hom hi té.
  4. transitiu col·loquialment Pegar, clavar, etzibar. Li vaig plantar una bufetada.



  5. Vegeu també:
    plantar2

plantar1

plantar2

plantar2

plantat
| plantada

plantat
| plantada