Es mostren 88940 resultats

■ plaguicida

■ plaguicida

adjectiu i masculí agricultura i zootècnia Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus com el bestiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaïble

■ plaïble

adjectiu Plaent, agradable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plana</title>

Etimologia: de pla3 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. geomorfologia
    1. Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
    2. plana d’aigua (o simplement plana) Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent.
    3. plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda.
  2. oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.
  3. agricultura Aplanadora.
  4. construcció paleta 2 5.
  5. fusteria Ribot.
  6. fusteria i construcció naval Eina emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc., per a obrar la fusta.
  7. arts gràfiques
    1. Cadascuna de les dues cares d’un full de paper.
    2. Pàgina. Surt a la primera plana dels diaris.
    3. Conjunt de línies compostes en tipografia que, després d’impreses, han de formar una plana.
    4. esmenar la plana (a algú) Corregir-lo o fer-li notar algun defecte en el que ha fet o dit.
    5. esmenar la plana (a algú) Fer una cosa millor que una altra persona.
  8. heràldica Peça disminuïda equivalent a un peu reduït a la meitat de la seva alçària.
  9. ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes flesus), molt semblant a la palaia, però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies al llarg de les aletes.
  10. indústria tèxtil Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dona teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
  11. plana major
    1. ciències militars Conjunt de caps i oficials d’un regiment o d’una esquadra que no pertanyen a cap companyia o a la dotació de cap de les naus.
    2. figuradament Conjunt de dirigents i càrrecs principals d’un partit polític, d’una corporació, etc.

■ plana

femení geomorfologia Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar plana d’aigua o simplement plana Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades agricultura Aplanadora construcció paleta 2 5 fusteria Ribot fusteria i construcció naval Eina emprada pels boters, els mestres d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planada

■ planada

femení Extensió de terra plana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planador

■ planador

masculí aeronàutica i esports Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planament

■ planament

adverbi D’una manera plana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

planar1


<title type="display">planar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de pla3
    adjectiu
  1. geometria Planari.
  2. electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
  3. tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana. Transistor planar.



    4. Vegeu també:
    planar2

planar1

adjectiu geometria Planari electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana Transistor planar Vegeu també planar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">planar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de pla3 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
    1. Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre. L’àguila planava per sobre nostre.
    2. aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.
  2. figuradament Trobar-se (una cosa) sobre algú o alguna cosa com a amenaça. El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats.



    3. Vegeu també:
    planar1

■ planar2

verb intransitiu Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre L’àguila planava per sobre nostre aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera figuradament Trobar-se una cosa sobre algú o alguna cosa com a amenaça El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats Vegeu també planar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planari
| planària

■ planari
| planària

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pla, que és representable en un pla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">planària</title>

Partició sil·làbica: pla_nà_ri_a
femení zoologia Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids (Planaria sp), que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça.

■ planària

femení zoologia Gènere de platihelmints turbellaris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids Planaria sp , que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça
Traducció