Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

planar¹

planar

Etimologia: de pla³

adjectiu

geometria Planari.
electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana. Transistor planar.

Vegeu també:

adjectiu geometria Planari electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana Transistor planar Vegeu també planar 2

■ planar²

planar

Etimologia: de pla³ 1a font: 1460, Roig

verb

intransitiu

1. Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre. L’àguila planava per sobre nostre.
2. aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.
figuradament Trobar-se (una cosa) sobre algú o alguna cosa com a amenaça. El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats.

Vegeu també:

planar¹

■ planar²

verb intransitiu Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre L’àguila planava per sobre nostre aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera figuradament Trobar-se una cosa sobre algú o alguna cosa com a amenaça El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats Vegeu també planar 1

■ planari | planària

planari

Etimologia: de pla³

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pla, que és representable en un pla.

■ planari | planària

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pla, que és representable en un pla

■ planària

planària

Partició sil·làbica: pla_nà_ri_a

femení zoologia Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids (Planaria sp), que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça.

■ planària

femení zoologia Gènere de platihelmints turbellaris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids Planaria sp , que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça

planàrids

masculí

zoologia

plural Família de turbel·laris triclàdides del subordre dels paludícoles, que inclou la planària.
singular Turbel·lari de la família dels planàrids.

planàrids

masculí zoologia plural Família de turbellaris triclàdides del subordre dels paludícoles, que inclou la planària singular Turbellari de la família dels planàrids