Es mostren 88934 resultats

■ piorrea

piorrea

Partició sil·làbica: pi_or_re_a
Etimologia: de pio- i -rrea
    femení patologia
  1. Fluix o vessament de pus.
  2. piorrea alveolar Inflamació purulenta del periosti dels alvèols dentaris, amb necrosi progressiva d’aquests i fluixedat de les dents.

■ piorrea

femení patologia Fluix o vessament de pus piorrea alveolar Inflamació purulenta del periosti dels alvèols dentaris, amb necrosi progressiva d’aquests i fluixedat de les dents
Traducció

piosalpinge

piosalpinge

Partició sil·làbica: pi_o_sal_pin_ge
femení patologia Embassament de pus a la trompa de Fal·lopi obliterada.

piosalpinge

femení patologia Embassament de pus a la trompa de Fallopi obliterada

pioteràpia

pioteràpia

Partició sil·làbica: pi_o_te_rà_pi_a
femení terapèutica Utilització terapèutica del pus, amb esterilització prèvia o bé sense esterilitzar. Avui dia és totalment fora d’ús.

pioteràpia

femení terapèutica Utilització terapèutica del pus, amb esterilització prèvia o bé sense esterilitzar Avui dia és totalment fora d’ús

piotòrax

piotòrax

Partició sil·làbica: pi_o_tò_rax
masculí patologia Empiema.

piotòrax

masculí patologia Empiema

■ pipa1

pipa

Etimologia: del ll. vg. *pipa ‘flauteta’, der. de pipare ‘piular’, d’origen onomatopeic 1a font: s. XIII
    femení
    1. Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc., amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., anomenada broquet; serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi. Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.
    2. Xumet.
    3. fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants.
  2. botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Ganoderma lucidum), en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.
  3. metrologia Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.
  4. motors i automòbil, automobilisme Peça giratòria del distribuïdor d’encesa que en els motors d’encesa per guspira rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cadascuna de les bugies.
  5. pipa de Surinam zoologia Amfibi anur del subordre dels opistocels i de la família dels pípids (Pipa pipa), amb una sèrie de clots a l’esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.


    6. Vegeu també:
    pipa2

■ pipa1

femení Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc, amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc, anomenada broquet serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi Omplir la pipa Netejar la pipa Fumar una pipa Xumet fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants botànica Bolet de la família de les poliporàcies Ganoderma lucidum , en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell…
Informació complementària
Traducció

pipa2

pipa

masculí música Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.


Vegeu també:
pipa1

pipa2

masculí música Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda Vegeu també pipa 1

■ pipada

pipada

Etimologia: de pipar 1a font: 1803, DEst.
femení Xuclada de fum d’una pipa, d’un cigar.

■ pipada

femení Xuclada de fum d’una pipa, d’un cigar
Traducció

■ pipar

pipar

Etimologia: de pipa 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Fumar amb pipa. El pescador pipava assegut vora la mar.
  2. transitiu
    1. Xuclar (el fum) d’una pipa, d’un cigar.
    2. Xuclar (una pipa, un cigar).
  3. intransitiu col·loquialment Beure begudes alcohòliques.

■ pipar

verb intransitiu Fumar amb pipa El pescador pipava assegut vora la mar transitiu Xuclar el fum d’una pipa, d’un cigar Xuclar una pipa, un cigar intransitiu colloquialment Beure begudes alcohòliques
Informació complementària
Traducció

■ pipella

pipella

Etimologia: alteració dial. de parpella (v. pipellejar)
femení Parpella.

■ pipella

femení Parpella
Traducció

pipelleig

pipelleig

Partició sil·làbica: pi_pe_lleig
Etimologia: de pipellejar
masculí Parpelleig.

pipelleig

masculí Parpelleig
Traducció