Es mostren 88936 resultats

perjudicador | perjudicadora

perjudicador

Accessory
Etimologia: de perjudicar
Body
adjectiu i masculí i femení Que perjudica.

perjudicador | perjudicadora

perjudicar

perjudicar

Accessory
Etimologia: del ll. praejudicare ‘jutjar prèviament, prematurament’, d’on l’alteració en perjudicar pel dany que un judici prematur o precipitat causava a l’interessat 1a font: 1380
Body
verb transitiu Causar perjudici o dany. La pujada del preu del petroli ens perjudica a tots.

perjudicar

perjudici

perjudici

Accessory
Compareu: prejudici
Etimologia: del ll. praejudicium ‘judici previ’ (v. perjudicar) 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa. Això m’ha causat, m’ha portat, un greu perjudici. Això serà en perjudici de tots.
  2. sense perjudici de locució prepositiva Sense per això deixar de, sense que impliqui menyspreu de. I això, sense perjudici de la jurisdicció del rei.

perjudici

perjudicial

perjudicial

Accessory
Partició sil·làbica: per_ju_di_ci_al
Etimologia: de perjudici 1a font: s. XIV, Pere III
Body
adjectiu Que perjudica. La influència d’aquest home t’és molt perjudicial.

perjudicial

perjudicialment

perjudicialment

Accessory
Partició sil·làbica: per_ju_di_ci_al_ment
Etimologia: de perjudicial
Body
adverbi Amb perjudici.

perjudicialment

perjuí

perjuí

Accessory
Partició sil·làbica: per_ju_í
Body
masculí [plural perjuís] Perjudici.

perjuí

perjur | perjura

perjur

Accessory
Etimologia: del ll. perjurus, -a, -um, íd. 1a font: 1251
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que jura en fals.
  2. Que manca al jurament que havia fet.

perjur | perjura

perjurador | perjuradora

perjurador

Accessory
Etimologia: del b. ll. perjurator, -ōris, íd.
Body
adjectiu i masculí i femení Perjur.

perjurador | perjuradora

perjurar

perjurar

Accessory
Etimologia: del ll. perjurare, íd. 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Jurar en fals.
    2. Mancar a la fe oferta en un jurament. El testimoni va perjurar en el judici dient falsedats.
  2. transitiu Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà.

perjurar

perjuri

perjuri

Accessory
Etimologia: del ll. perjurium, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. Fet de jurar en fals.
  2. Fet de mancar al jurament donat.
  3. dret penal Delicte comès per qui dona un fals testimoniatge en un procés.

perjuri