Es mostren 88940 resultats

■ períploca

■ períploca

femení botànica Planta arbustiva de la família de les asclepiadàcies Periploca laevigata , típica dels espinars de les contrades mediterrànies àrides marítimes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perípter
| períptera

■ perípter
| períptera

adjectiu arqueologia Dit del temple que té una o més d’una renglera de columnes a l’entorn de la cella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ periqueci

■ periqueci

masculí botànica En els briòfits, involucre de fillidis més o menys modificats que envolta els arquegonis o els gametangis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ periquito


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">periquito</title>

Etimologia: del cast. periquito, íd., dimin. de Pedro
  1. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels psitaciformes i de la família dels psitàcids (Melopsittacus undulatus), de color verd, amb el cap groc i la cua blau fosc, gregari, nòmada i apreciat com a ocell de gàbia, perquè és domesticable i pot imitar la veu humana.
  2. adjectiu i masculí i femení [f periquita] popularment Del Reial Club Esportiu Espanyol; espanyolista.

■ periquito

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels psitaciformes i de la família dels psitàcids Melopsittacus undulatus , de color verd, amb el cap groc i la cua blau fosc, gregari, nòmada i apreciat com a ocell de gàbia, perquè és domesticable i pot imitar la veu humana adjectiu i masculí i femení f periquita popularment Del Reial Club Esportiu Espanyol espanyolista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perir</title>

Homòfon: parir
Etimologia: del ll. perīre ‘anar-se’n del tot, desaparèixer, morir’, der. de ire ‘anar’; el verb perdé força en la major part del domini cat. per homofonia amb parir i, en canvi, es formà en alguns parlars l’intensiu diferenciador perperir 1a font: s. XII, Hom.
verb intransitiu Deixar d’existir (un ésser viu, una obra, etc.). La seva obra no perirà mai.

■ perir

verb intransitiu Deixar d’existir un ésser viu, una obra, etc La seva obra no perirà mai
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perisci
| períscia

■ perisci
| períscia

adjectiu Dit de la persona que habita al cercle polar, l’ombra de la qual, durant els dies d’estiu, dona la volta completa entorn seu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ periscopi

■ periscopi

masculí òptica Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa, constituït per una ullera amb un tub vertical i uns prismes de reflexió total
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ periscòpic
| periscòpica

■ periscòpic
| periscòpica

adjectiu òptica Relatiu o pertanyent al periscopi Dit de la lent o del sistema de lents que té un camp de visió molt ampli
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perisístole

■ perisístole

femení fisiologia Pausa o interval anterior a la sístole
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perisperma

■ perisperma

masculí botànica En certes llavors, teixit de reserva originat per la nucella
Traducció