Es mostren 88934 resultats

■ perdiment

perdiment

Etimologia: de perdre 1a font: s. XIV, Llull
masculí Acció de perdre; pèrdua.

■ perdiment

masculí Acció de perdre pèrdua
Traducció

■ perdis

perdis

masculí i femení Perdulari.

■ perdis

masculí i femení Perdulari
Traducció

perditància

perditància

Partició sil·làbica: per_di_tàn_ci_a
femení electrotècnia Conductància efectiva d’un aïllador.

perditància

femení electrotècnia Conductància efectiva d’un aïllador

■ perdiu

perdiu

Partició sil·làbica: per_diu
Etimologia: del ll. perdix, -īcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Alectoris rufa), de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça.
    2. perdiu blanca (o de neu) Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Lagopus mutus), amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats.
    3. perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids (Glareola pratinicola), de colors varis, de cua molt forcada i negra amb la base blanca, insectívor i gregari.
    4. perdiu roja Perdiu.
    5. perdiu xerra Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Perdix perdix), gris, amb el cap castany rogenc i amb una taca fosca en el pit del mascle.
  2. Freixura, pulmons d’un animal, especialment d’ovella. Un quilo de perdiu.

■ perdiu

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids Alectoris rufa , de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça perdiu blanca o de neu Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids Lagopus mutus , amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids Glareola pratinicola , de colors varis, de cua molt forcada i negra amb…
Informació complementària
Traducció

■ perdiueta

perdiueta

Partició sil·làbica: per_di_ue_ta
Etimologia: de perdiu
femení botànica Pinya de Sant Joan.

■ perdiueta

femení botànica Pinya de Sant Joan
Traducció

■ perdó

perdó

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de perdonar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder.
    2. perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa. Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.
    3. perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació.
  3. religió i cristianisme
    1. Remissió que Déu fa de les culpes a través de diversos ritus d’expiació.
    2. Indulgència.
  4. interjecció Dispenseu.

■ perdó

masculí Acció de perdonar l’efecte dret civil Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació religió i cristianisme Remissió que Déu fa de les culpes a…
Informació complementària
Traducció

■ perdonable

perdonable

Etimologia: de perdonar
adjectiu Que pot ésser perdonat.

■ perdonable

adjectiu Que pot ésser perdonat
Informació complementària
Traducció

■ perdonador | perdonadora

perdonador

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu i masculí i femení Que perdona.

■ perdonador | perdonadora

adjectiu i masculí i femení Que perdona
Traducció

perdonament

perdonament

masculí història del dret català Del segle X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per determinades faltes comeses per aquest.

perdonament

masculí història del dret català Del segle X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per determinades faltes comeses per aquest

■ perdonança

perdonança

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de perdonar;
    2. l’efecte.
  2. especialment cristianisme
    1. Indulgència, perdó de la pena.
    2. Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències.

■ perdonança

femení Acció de perdonar l’efecte especialment cristianisme Indulgència, perdó de la pena Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències
Traducció