Es mostren 88934 resultats

perdible

perdible

Accessory
Etimologia: de perdre
Body
adjectiu Que es pot perdre.

perdible

perdició

perdició

Accessory
Partició sil·làbica: per_di_ci_ó
Etimologia: del ll. perditio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
    1. Acció de perdre’s algú a causa d’una passió, delicte, etc.;
    2. l’efecte.
  1. Causa o motiu que algú es perdi.
  2. Vici, desordre en els costums o en l’administració dels béns.
  3. Dany irreparable, ruïna material.
  4. figuradament Condemnació eterna.

perdició

perdigaia

perdigaia

Accessory
Partició sil·làbica: per_di_ga_ia
Body
femení ornitologia Perdiganya.

perdigaia

perdigana

perdigana

Body
femení ornitologia Perdiganya.

perdigana

perdiganya

perdiganya

Accessory
Etimologia: pròpiament hauria de ser perdigaina, variant del dial. occ. perdigana, amb un sufix -ana de valor dimin. d’origen probablement iberobasc (cf. sargantana, orellana) 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení ornitologia
  1. Perdiu jove.
  2. perdiganya d’aigua Ànec d’ulls grocs femella.

perdiganya

perdigó

perdigó

Accessory
Etimologia: de perdiu 1a font: 1406
Body
    masculí
  1. Pollet de la perdiu.
    1. armament Cadascun dels grans que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor.
    2. capellà 3.
    3. tenir (algú) un perdigó a l’ala Estar un xic tocat del cap, ésser una mica boig.

perdigó

perdigonada

perdigonada

Accessory
Etimologia: de perdigó 1a font: s. XX, V. Català
Body
    femení
  1. Descàrrega d’una arma carregada amb perdigons.
  2. Ferides causades per un tir de perdigons.

perdigonada

perdigonatge

perdigonatge

Body
masculí metal·lúrgia Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons.

perdigonatge

perdigot

perdigot

Accessory
Etimologia: de perdiu 1a font: 1386
Body
masculí ornitologia Perdiu mascle.

perdigot

perdiguer | perdiguera

perdiguer

Accessory
Etimologia: de perdiu 1a font: 1394
Body
  1. adjectiu i masculí Dit del gos que serveix especialment per a caçar perdius. Un gos perdiguer.
  2. femení Sarró que els caçadors porten per a dur-hi les perdius caçades.
  3. femení botànica Planta subarbustiva de la família de les cistàcies (Helianthemum apenninum), de fulles linears o oblongolinears, de flors blanques o de color de rosa, que es fa sobretot en matollars secs.

perdiguer | perdiguera