Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ percucient

percucient

Partició sil·làbica: per_cu_ci_ent
Etimologia: del ll. percutiens, -ntis, participi pres. de percutĕre ‘percudir’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

adjectiu Que percut o copeja.

■ percudida

percudida

Etimologia: de percudir 1a font: 1429

femení Acció de percudir.

■ percudir

percudir

Etimologia: del ll. percutĕre, íd., der. de quatĕre ‘sacsejar’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu [pr ind sing 2 percuts, 3 percut; imper sing 2 percut; o com servir] Copejar, donar un cop o una sotragada forta. Percudir un tambor, l’abdomen, un piu. Percudir l’estat anímic.

■ percudir

verb transitiu pr ind sing 2 percuts, 3 percut imper sing 2 percut o com servir Copejar, donar un cop o una sotragada forta Percudir un tambor, l’abdomen, un piu Percudir l’estat anímic

■ percussió

percussió

Partició sil·làbica: per_cus_si_ó
Etimologia: del ll. percussio, -ōnis, íd. 1a font: 1403

femení

1. Acció de percudir;
2. l’efecte.
armament Cop donat a l’estopí d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació del fulminant.
diagnosi Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.
música
1. En l’orquestra o en una banda de música, el conjunt d’instruments de percussió, com el timbal, els platerets, etc.
2. instruments de percussió Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor i una superfície de tripa, metall o fusta.
coeficient de percussió mecànica En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.

■ percussió

femení Acció de percudir l’efecte armament Cop donat a l’estopí d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació del fulminant diagnosi Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents música En l’orquestra o en una banda de música, el conjunt d’instruments de percussió, com el timbal, els platerets, etc instruments de percussió Conjunt d’instruments que produeixen llur so…

■ percussionista

percussionista

Partició sil·làbica: per_cus_si_o_nis_ta
Etimologia: de percussió

masculí i femení música Músic que toca un instrument de percussió.

■ percussionista

masculí i femení música Músic que toca un instrument de percussió

■ percussor | percussora

percussor

Etimologia: del ll. percussor, -ōris, íd.

adjectiu Que percut.
masculí armament Punxó o agulla, de metall, que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percut en l’estopí tot provocant la detonació del fulminant.
masculí tecnologia Instrument, peça d’un aparell o part de peça, etc., que percut o serveix per a percudir.

■ percussor | percussora

adjectiu Que percut masculí armament Punxó o agulla, de metall, que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percut en l’estopí tot provocant la detonació del fulminant masculí tecnologia Instrument, peça d’un aparell o part de peça, etc, que percut o serveix per a percudir