Es mostren 88934 resultats

■ perca

perca

Etimologia: del ll. perca, i aquest, del gr. pérkē, íd. 1a font: 1932, DFa.
femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels pèrcids (Perca sp), amb dues aletes dorsals molt juntes, de color daurat amb bandes transversals fosques.

■ perca

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels pèrcids Perca sp , amb dues aletes dorsals molt juntes, de color daurat amb bandes transversals fosques
Traducció

■ percaç

percaç

Etimologia: de percaçar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Percaçament, acció de percaçar.
    2. Cosa percaçada. Tenia grans rendes i grans percaços.
  2. especialment Profit eventual.
  3. Contratemps, incident inesperat i desagradable.
  4. construcció naval Pescant.

■ percaç

masculí Percaçament, acció de percaçar Cosa percaçada Tenia grans rendes i grans percaços especialment Profit eventual Contratemps, incident inesperat i desagradable construcció naval Pescant
Traducció

■ percaça

percaça

Etimologia: de percaçar
    femení
  1. Percaçament.
  2. a la percaça de locució prepositiva A la caça de, en cerca de. A la percaça d’honors i de privilegis.

■ percaça

femení Percaçament a la percaça de locució prepositiva A la caça de, en cerca de A la percaça d’honors i de privilegis
Traducció

■ percaçament

percaçament

Etimologia: de percaçar
masculí Acció de percaçar o de percaçar-se.

■ percaçament

masculí Acció de percaçar o de percaçar-se
Traducció

■ percaçar

percaçar

Etimologia: de per- i caçar 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa. Ell li percaçava tot el mal que podia. Ara, els ous són molt percaçats.
  2. pronominal Procurar-se. És gran la fama que ha sabut percaçar-se.

■ percaçar

verb transitiu Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa Ell li percaçava tot el mal que podia Ara, els ous són molt percaçats pronominal Procurar-se És gran la fama que ha sabut percaçar-se
Informació complementària
Traducció

■ percaceries

percaceries

Partició sil·làbica: per_ca_ce_ri_es
Etimologia: de percaçar 1a font: 1932, DFa.
femení plural Despulles, restes, etc., de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves.

■ percaceries

femení plural Despulles, restes, etc, de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves
Traducció

■ percala

percala

Etimologia: del fr. percale, i aquest, de l’angl. percale, íd., teixit importat de l’Índia (s. XVII-XVIII), probablement del persa pargâla ‘pedaç, parrac, mena de tela’ 1a font: s. XVIII
femení indústria tèxtil Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, emprat en la confecció de roba interior.

■ percala

femení indústria tèxtil Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, emprat en la confecció de roba interior
Traducció

■ percalina

percalina

Etimologia: del fr. percaline, íd., der. de percale (v. percala) 1a font: 1917, DOrt.
femení indústria tèxtil Percala d’un sol color emprada especialment per a folres de vestits.

■ percalina

femení indústria tèxtil Percala d’un sol color emprada especialment per a folres de vestits
Traducció

■ percaluci

percaluci

masculí ictiologia Lucioperca.

■ percaluci

masculí ictiologia Lucioperca

■ percebe

percebe

Etimologia: del cast. percebe, probable alteració de *polcébe(de), del b. ll. pollĭcĭpes, -ĕdis, íd., comp. de pollex, -ĭcis ‘polze’ i pes, pedis ‘peu’, per la semblança amb un polze adherit com un peduncle a les roques
masculí zoologia Peu de cabra.

■ percebe

masculí zoologia Peu de cabra
Traducció