Es mostren 88934 resultats

■ osc | osca

osc

Etimologia: del ll. ŏscus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
  3. masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs.

■ osc | osca

adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs
Traducció

■ osca

osca

Etimologia: d’origen incert, potser d’una base preromana *osca que podria procedir d’un encreuament de sinònims, entre el celt. ask ‘mossa’ i el romànic *mosca, de mo(r)sica, der. de morsicare ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
    femení
    1. Tall, regata, buit, etc., que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc., amb finalitats diverses.
    2. armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar.
    3. oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura.
    4. anar lluny d’osques Anar errat.
    5. ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte.
    6. indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri.
  2. oficis manuals Defecte d’un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall.
  3. Pas estret i acinglerat en una serralada.

■ osca

femení Tall, regata, buit, etc, que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc, amb finalitats diverses armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc, per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura anar lluny d’osques Anar errat ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri oficis…
Informació complementària
Traducció

■ oscadís | oscadissa

oscadís

Etimologia: de oscar
adjectiu Que s’osca amb facilitat.

■ oscadís | oscadissa

adjectiu Que s’osca amb facilitat
Traducció

■ oscar

oscar

Etimologia: de osca 1a font: 1312
    verb
  1. transitiu Fer una osca o osques al tall d’una eina. He oscat la falç.
  2. pronominal Fer-se una osca o osques en una eina. Oscar-se un ganivet, una falç.

■ oscar

verb transitiu Fer una osca o osques al tall d’una eina He oscat la falç pronominal Fer-se una osca o osques en una eina Oscar-se un ganivet, una falç
Informació complementària
Traducció

oscat | oscada

oscat

Etimologia: de oscar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de l’escut que porta una osca a l’angle superior destre, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els torneigs.
  2. Dit de la figura, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben amb una osca en forma d’angle, de semicercle o de quadrat.

oscat | oscada

adjectiu heràldica Dit de l’escut que porta una osca a l’angle superior destre, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els torneigs Dit de la figura, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben amb una osca en forma d’angle, de semicercle o de quadrat

oscí

oscí

masculí ornitologia Nom amb què hom designa de vegades els ocells passeriformes del subordre dels moixons.

oscí

masculí ornitologia Nom amb què hom designa de vegades els ocells passeriformes del subordre dels moixons

■ oscil·lació

oscil·lació

Partició sil·làbica: os_cil_la_ci_ó
Etimologia: del ll. oscillatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’oscil·lar;
    2. l’efecte.
  2. Cadascun dels moviments d’anada o de tornada d’un cos que oscil·la.
  3. física Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
  4. oscil·lació de la línia de costa geologia Variació de la línia de costa en el decurs del temps.

■ oscil·lació

femení Acció d’oscillar l’efecte Cadascun dels moviments d’anada o de tornada d’un cos que oscilla física Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba oscillació de la línia de costa geologia Variació de la línia de costa en el decurs del temps
Informació complementària
Traducció

■ oscil·lador | oscil·ladora

oscil·lador

Etimologia: de oscil·lar
  1. adjectiu Que oscil·la.
  2. masculí electrònica
    1. Circuit, dispositiu, aparell, etc., destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
    2. oscil·lador local radiotècnia Oscil·lador incorporat als aparells receptors superheterodins, destinat a produir el canvi de freqüència del senyal rebut.
  3. oscil·lador harmònic física Sistema físic sotmès exclusivament a una força recuperadora proporcional a l’elongació i de signe oposat a aquesta.

■ oscil·lador | oscil·ladora

adjectiu Que oscilla masculí electrònica Circuit, dispositiu, aparell, etc, destinat a produir oscillacions elèctriques oscillador local radiotècnia Oscillador incorporat als aparells receptors superheterodins, destinat a produir el canvi de freqüència del senyal rebut oscillador harmònic física Sistema físic sotmès exclusivament a una força recuperadora proporcional a l’elongació i de signe oposat a aquesta
Traducció

■ oscil·lant

oscil·lant

Etimologia: del ll. oscillans, -ntis, participi de oscillare ‘oscil·lar’
adjectiu Que oscil·la.

■ oscil·lant

adjectiu Que oscilla
Traducció

■ oscil·lar

oscil·lar

Etimologia: del ll. oscillare, íd., der. de oscillum, dimin. de os ‘boca’, que tenia el sentit de ‘mascareta’, sobretot de Bacus, que penjaven als arbres, sobretot a les vinyes, perquè es balancegessin al vent 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari.
    1. Variar o fluctuar entre límits fixats. La temperatura d’ara mateix arreu del país oscil·la entre 10 i 15 graus.
    2. física i matemàtiques Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica.
  3. figuradament Presentar alternatives. La seva fe oscil·lava sovint entre l’entusiasme i l’escepticisme.

■ oscil·lar

verb intransitiu Moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari Variar o fluctuar entre límits fixats La temperatura d’ara mateix arreu del país oscilla entre 10 i 15 graus física i matemàtiques Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica figuradament Presentar alternatives La seva fe oscillava sovint entre l’entusiasme i l’escepticisme
Informació complementària
Traducció