Es mostren 88940 resultats

■ orfenesa

■ orfenesa

femení Estat d’orfe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfeó</title>

Partició sil·làbica: or_fe_ó
Etimologia: del fr. orphéon, íd., del nom d’Orfeu, músic de la mitologia gr., amb la terminació de odéon ‘edifici per a assaigs musicals’, del gr. ōdeĩon, íd. 1a font: 1888, DLab.
masculí música Societat o agrupació coral.

■ orfeó

masculí música Societat o agrupació coral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeònic
| orfeònica

■ orfeònic
| orfeònica

adjectiu Relatiu o pertanyent als orfeons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeonista

■ orfeonista

masculí i femení música Membre d’un orfeó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrfic
| òrfica

■ òrfic
| òrfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Orfeu o al moviment religiós anomenat orfisme Misteris òrfics Iniciació òrfica masculí i femení Seguidor o partidari de l’orfisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfisme</title>

    masculí
  1. història de les religions Moviment religiós d’iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos.
  2. art Nom donat a la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors.

■ orfisme

masculí història de les religions Moviment religiós d’iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos art Nom donat a la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrgan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òrgan</title>

Compareu: orgue
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; element fisiològic’ 1a font: 1843
    masculí
    1. anatomia Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal.
    2. anatomia animal Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix. L’òrgan acústic. Òrgans genitals.
    1. Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció. Els òrgans del govern.
    2. Mitjà de difusió portaveu de les idees d’un grup, partit, entitat, societat, etc. Un diari òrgan del partit socialista.
    3. dret administratiu Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
  3. tecnologia Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.

■ òrgan

masculí anatomia Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal anatomia animal Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix L’òrgan acústic Òrgans genitals Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció Els òrgans del govern Mitjà de difusió portaveu de les idees d’un grup, partit, entitat, societat, etc Un diari òrgan del partit socialista dret administratiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organdí

■ organdí

masculí plural organdís Teixit de cotó amb lligat de tafetà, que ha estat sotmès a l’organdisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organdisatge

■ organdisatge

masculí indústria tèxtil Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per donar-los un aspecte apergaminat i transparent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgànic
| orgànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgànic</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d’òrgans. L’estructura orgànica dels animals i de les plantes.
    2. Relatiu als éssers organitzats. Cossos orgànics. Vida orgànica.
    3. Que deriva dels éssers organitzats. Restes orgàniques.
    4. patologia Dit, per oposició a funcional, del trastorn simptomàtic provocat per una alteració anatòmica.
  2. figuradament Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental.
  3. En un mot, dit de la consonant o la vocal que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en qüestió.
  4. química Relatiu o pertanyent a la química orgànica.
  5. arquitectura orgànica arquitectura Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
  6. llei orgànica dret administratiu Llei originada en la constitució d’un estat, que en determina l’organització d’un sector o servei.

■ orgànic
| orgànica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d’òrgans L’estructura orgànica dels animals i de les plantes Relatiu als éssers organitzats Cossos orgànics Vida orgànica Que deriva dels éssers organitzats Restes orgàniques patologia Dit, per oposició a funcional , del trastorn simptomàtic provocat per una alteració anatòmica figuradament Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental En un mot, dit de la consonant o la vocal que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en qüestió química Relatiu o pertanyent a la química…
Traducció