Es mostren 88934 resultats

■ ordovicià | ordoviciana

ordovicià

Partició sil·làbica: or_do_vi_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ordovicià.
  2. masculí Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica, situat sobre del cambrià i per sota del silurià.

■ ordovicià | ordoviciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ordovicià masculí Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica, situat sobre del cambrià i per sota del silurià

■ ordovícic | ordovícica

ordovícic

adjectiu i masculí estratigrafia Ordovicià.

■ ordovícic | ordovícica

adjectiu i masculí estratigrafia Ordovicià

■ ordre

ordre

Compareu: orde 1 i 2
Etimologia: variant moderna de orde 1a font: s. XVI
  1. masculí
    1. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d’una biblioteca. Variar l’ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Fan les coses sense ordre ni concert.
    2. Successió metòdica, fixada. Seguint l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic.
    3. sociologia Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis.
    4. organització militar Manera de disposar o de formar els soldats amb vista a una marxa, a un combat.
    5. forces de l’ordre Cossos armats, sotmesos a la disciplina militar, encarregats de mantenir l’ordre públic.
    6. ordre angèlic cristianisme Cada un dels nou graus de la jerarquia angèlica, dividida en tres cors, en aquest ordre: serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels.
    7. ordre del dia Indicació dels assumptes que han d’ésser tractats en una reunió.
    8. ordre del dia organització militar Indicació de les disposicions prescrites a un cos d’exèrcit per a la jornada.
    9. ordre natural economia Situació òptima que, segons els fisiòcrates, pot assolir l’ordre existent si es compleixen les lleis naturals, immutables i absolutes que regeixen tots els fenòmens socials.
    10. ordre públic Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
  2. masculí
    1. Grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta.
    2. Cadascun dels grups importants d’una classificació.
    3. biologia Categoria taxonòmica de rang inferior a la classe i superior a la família.
    4. geobotànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a la classe, que agrupa una o més aliances afins.
    5. ordre arquitectònic arquitectura En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament).
    1. femení Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent.
    2. femení informàtica Qualsevol instrucció, particularment les que fan referència a les unitats de control perifèriques.
    3. masculí Disciplina que cal observar. Mantenir l’ordre entre els alumnes.
    4. masculí Conducta disciplinada, consciència dels propis deures.
    5. a l’ordre economia Clàusula que explicitada en un títol el fa endossable.
    6. cridar (algú) a l’ordre Una persona amb autoritat, demanar-li que canviï d’actitud o de comportament. El president cridà a l’ordre els assembleistes.
    7. mot d’ordre organització militar Consigna verbal de reconeixement entre militars en l’acompliment de missions concretes, composta del sant i senya i la contrasenya.
    8. ordre de borsa economia Ordre donada a un intermediari perquè realitzi una ordre de compra o venda en ferm.
    9. ordre de lliurament economia Volant, imprès, pel qual un proveïdor ordena el lliurament d’unes mercaderies determinades a un destinatari concret.
    10. ordre de pagament [abreviatura o/p] [sigla OP] economia Document pel qual una persona o entitat ordena a una altra persona, dipositària dels seus fons, que realitzi un pagament a un tercer.
  4. masculí matemàtiques
    1. Cardinal.
    2. ordre d’una corba Grau d’una corba.
    3. ordre d’una matriu (o d’un determinant) Donada una matriu quadrada (o un determinant), nombre de files de la dita matriu (o del dit determinant).
    4. ordre d’un element Donat un element d’un grup, ordre del grup engendrat per les potències del dit element.
    5. ordre d’un grup Donat un grup finit, nombre d’elements del dit grup.
    6. ordre d’un infinitèsim Resultat de comparar un infinitèsim amb un altre infinitèsim que hom pren com a referència.
    7. ordre d’infinitud Resultat de comparar dues funcions, f(x) i g(x), que prenen el valor infinit quan x s’acosta a un cert valor a.
    8. ordre d’unitats Lloc que ocupa un dígit en un nombre.
    9. relació d’ordre Relació binària R entre els elements d’un conjunt C que és reflexiva, antisimètrica i transitiva.
  5. de l’ordre de locució prepositiva D’una quantitat aproximada de. Els guanys són de l’ordre de mil euros.
  6. ordre dels mots gramàtica Procediment sintàctic que tenen les llengües per a expressar llurs diferents modalitats o categories gramaticals.

■ ordre

masculí Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres Posar en ordre els llibres d’una biblioteca Variar l’ordre de collocació Combatre sense ordre Fan les coses sense ordre ni concert Successió metòdica, fixada Seguint l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic sociologia Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis organització militar Manera de disposar o de formar els soldats amb vista a una marxa, a un combat forces de l’ordre Cossos armats, sotmesos a la disciplina militar, encarregats…
Informació complementària
Traducció

■ orèada

orèada

Partició sil·làbica: o_rè_a_da
femení mitologia En la mitologia clàssica, cadascuna de les nimfes de les muntanyes i dels boscs.

■ orèada

femení mitologia En la mitologia clàssica, cadascuna de les nimfes de les muntanyes i dels boscs
Traducció

■ oreig

oreig

Partició sil·làbica: o_reig
Etimologia: de orejar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Vent suau, ventijol.
  2. Oratge, vent de terra.

■ oreig

masculí Vent suau, ventijol Oratge, vent de terra
Traducció

■ orejada

orejada

Etimologia: de orejar
femení Acció d’orejar o d’orejar-se.

■ orejada

femení Acció d’orejar o d’orejar-se
Traducció

■ orejar

orejar

Etimologia: de ora 1a font: 1438
    verb
  1. transitiu Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire; airejar. Orejar un vestit perquè se’n vagi l’olor de tabac.
  2. pronominal Anar a fer un volt per orejar-se.

■ orejar

verb transitiu Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire airejar Orejar un vestit perquè se’n vagi l’olor de tabac pronominal Anar a fer un volt per orejar-se
Informació complementària
Traducció

■ orella

orella

Etimologia: del ll. auricŭla, dimin. de auris, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    femení
  1. anatomia animal Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid. L’orella interna, externa, mitjana. Tenir mal d’orella. És sord d’una orella. Li parlà a cau d’orella.
    1. especialment anatomia animal Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
    2. dreçar les orelles (o l’orella) figuradament Posar molt d’esment a allò que hom diu.
    3. ensenyar l’orella figuradament Revelar, sense voler, una intenció amagada.
    4. estirar (o escalfar) les orelles (a algú) figuradament Infligir-li una correcció.
    5. penjar-se a les orelles (d’algú) figuradament Es diu d’aquell qui demana amb insistència.
    6. treure’s la son de les orelles Deixondir-se, espavilar-se.
    7. veure les orelles (o l’orella) al llop figuradament Trobar-se en greu perill, adonar-se d’una situació difícil pròxima.
    8. veure’s les orelles figuradament Començar a sentir-se fort, fora de perill, etc., després d’una malaltia greu, d’una situació difícil, etc.
    1. fisiologia animal Oïda. Tenir l’orella dura, fina. Ésser dur d’orella, fi d’orella. Un soroll que molesta l’orella. Tenir orella per a la música. Tenir orella.
    2. donar orella Escoltar.
    3. donar orella figuradament Escoltar favorablement.
    4. entrar (una cosa) per una orella i sortir per l’altra No retenir-la, no fer-ne gens de cas.
    5. escoltar amb totes les seves orelles Escoltar atentament.
    6. fer orelles de marxant Fer el sord.
    7. les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret.
    8. prestar orella Escoltar.
    9. prestar orella figuradament Escoltar favorablement.
    10. tancar l’orella (a una petició, a una queixa) No accedir-hi, no fer-ne cas.
    1. Nom donat a diverses peces o parts de peça que per la forma o la disposició són més o menys comparables a una orella o a les orelles d’un animal.
    2. agricultura Orelló.
    3. indústries del calçat Cadascuna de les porcions de pell que surten una de cada costat d’algunes sabates i que s’ajusten a l’empenya del peu mitjançant cordons, cremalleres, etc.
    4. marina, marítim Cadascuna de les dues peces que constitueixen la boca d’una botavara o d’un pic.
    5. oficis manuals Cadascun dels dos apèndixs simètrics que, en alguns martells, desclavadors i altres eines, serveixen per a agafar entre ells la cabota del clau que hom vol arrencar.
    6. oficis manuals Apèndix lateral d’un recipient, sense perforar, que serveix per a agafar-lo.
    7. oficis manuals Apèndix de moltes peces metàl·liques pel qual són subjectades a una altra peça, o part d’una peça, amb cargols.
    8. indústria tèxtil Cadascuna de les peces de cuir, lligades a cada extrem de la brida de cap de taules d’un teler de garrot, que són travessades per la barreta guiatacs.
    9. transports Peça de ferro que, en els camions antics, era disposada damunt d’una roda per tal de fer-ne saltar el fang.
    10. orella de fadrí agricultura Desigualtat en un sembrat que és molt bo per les vores i no ho és per enmig.
    11. orella de gat indústria surera Panna de suro extremament prima que no serveix per a fer-ne taps.
    12. orella de mul marina, marítim Posició de les veles d’una embarcació de dos pals quan surten l’una a babord i l’altra a estribord.
  5. figuradament música Capacitat de distingir auditivament les diferents altures dels sons musicals.
  6. botànica
    1. Gírgola.
    2. orella d’ase Bolet de l’ordre de les pezizals (Otidea onotica).
    3. orella d’ase Trompeta.
    4. orella de conill Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe infundibuliformis).
    5. orella de gat Helvel·la.
    6. orella de gat blanca Barretet.
    7. orella de gat grisa Bolet de l’ordre de les pezizals (Helvella lacunosa), de barret sinuós i cama buida.
    8. orella de Judes Bolet lignícola de la família de les auriculariàcies (Auricularia auricula-judae), de carn elàstica i gelatinosa i mengívol.
    9. orella de llebre Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Bupleurum rigidum), de flors groguenques en umbel·les.
    10. orella de moix Helvel·la.
    11. orella de llebre Bolet de la família de les pezizals (Otidea leporina).
    12. orella de rata Pelosella.
    13. orella d’os farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les gesneriàcies (Ramonda myconi), de fulles en roseta, negroses i peloses, flors violeta i grogues, emprada popularment com a pectoral.
  7. orella de mar zoologia Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, família dels haliòtids (Haliotis tuberculata), amb la conquilla amb un forat per on surten els tentacles, i que és cercat per a obtenir-ne el nacre.

■ orella

femení anatomia animal Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid L’orella interna, externa, mitjana Tenir mal d’orella És sord d’una orella Li parlà a cau d’orella especialment anatomia animal Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons dreçar les orelles o l’orella figuradament Posar molt d’esment a allò que hom diu ensenyar l’orella figuradament Revelar, sense voler, una intenció amagada estirar o escalfar les orelles a algú figuradament Infligir-…
Informació complementària
Traducció

■ orellada

orellada

Etimologia: de orella 1a font: 1839, DLab.
femení Estirada d’orelles.

■ orellada

femení Estirada d’orelles
Traducció

■ orellal

orellal

Etimologia: de orella 1a font: 1470
masculí dialectal Anella de metall que es porta a l’orella com a adorn; arracada.

■ orellal

masculí dialectal Anella de metall que es porta a l’orella com a adorn arracada