Es mostren 88934 resultats

orbí | orbina

orbí

adjectiu i masculí i femení D’Orba (Marina Alta).

orbí | orbina

adjectiu i masculí i femení D’Orba Marina Alta

■ orbicular

orbicular

Etimologia: del ll. orbicularis, íd., der. de orbicŭlus ‘rodet’, dimin. de orbis ‘cercle; roda’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu De contorn circular. Orbicular com el disc d’un planeta.
  2. masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular. Orbicular de les parpelles, dels llavis.
  3. masculí anatomia animal Os lenticular.
  4. adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics.
  5. adjectiu Concernent a un orbe. El moviment orbicular dels planetes.

■ orbicular

adjectiu De contorn circular Orbicular com el disc d’un planeta masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular Orbicular de les parpelles, dels llavis masculí anatomia animal Os lenticular adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics adjectiu Concernent a un orbe El moviment orbicular dels planetes
Traducció

■ orbicularment

orbicularment

Etimologia: de orbicular
adverbi D’una manera orbicular.

■ orbicularment

adverbi D’una manera orbicular
Traducció

■ òrbita

òrbita

Etimologia: del ll. orbĭta ‘rodera; cursa’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
  2. àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup.
    1. astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
    2. astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
    3. posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada.
    4. per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador circular o bé en els esquemes que representen l’estructura atòmica.
    5. figuradament Medi on hom exerceix una activitat; àmbit, esfera.
    6. figuradament Influència que exerceix algú.

■ òrbita

femení anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador…
Informació complementària
Traducció

■ orbital

orbital

Etimologia: de òrbita 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita.
  2. química física
    1. orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom.
    2. orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula.

■ orbital

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita química física orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula
Traducció

■ orbitar

orbitar

Etimologia: de òrbita
    verb astronomia i física
  1. transitiu Girar al voltant (d’un cos). La Terra orbita el Sol.
  2. intransitiu Girar. La Terra orbita al voltant del Sol.

■ orbitar

verb astronomia i física transitiu Girar al voltant d’un cos La Terra orbita el Sol intransitiu Girar La Terra orbita al voltant del Sol
Informació complementària
Traducció

■ orbitari | orbitària

orbitari

Etimologia: de òrbita 1a font: 1888, DLab.
adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’òrbita.

■ orbitari | orbitària

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’òrbita
Traducció

■ orbitolina

orbitolina

femení paleontologia i zoologia Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers (Orbitolina sp), amb la closca cargolada en hèlix cònica, que eren propis del cretaci.

■ orbitolina

femení paleontologia i zoologia Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers Orbitolina sp , amb la closca cargolada en hèlix cònica, que eren propis del cretaci
Traducció

orbitòstat

orbitòstat

masculí antropologia física Instrument utilitzat per a mesurar els eixos orbitaris.

orbitòstat

masculí antropologia física Instrument utilitzat per a mesurar els eixos orbitaris

■ orc | orca

orc

Etimologia: del ll. orcus ‘infern; divinitat infernal; la mort’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu
    1. Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva.
    2. dialectal Esquerp.
    3. fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries.
  2. masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.

■ orc | orca

adjectiu Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva dialectal Esquerp fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort
Traducció