Es mostren 88940 resultats

oradeta

oradeta

femení ictiologia Morruda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orador
| oradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orador</title>

Etimologia: del ll. orator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs. Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula.
  2. Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables.
  3. orador sagrat Predicador.

■ orador
| oradora

masculí i femení Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables orador sagrat Predicador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oradura

■ oradura

femení Condició d’orat o de boig Acte propi d’un orat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oral</title>

Etimologia: del b. ll. oralis, íd., der. de os, oris ‘boca’, mot origen de ora ‘vorera, caire; litoral’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
    adjectiu
  1. Que es diu parlant, no per escrit. Examen oral. Judici oral. Tradició oral.
  2. anatomia animal Relatiu o pertanyent a la boca. Cavitat oral.
  3. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza sense participació de ressonàncies nasals quan aquestes són un tret fonològicament rellevant en una llengua o en una parella de fonemes.
  4. estadi oral psicologia Primer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al primer any de vida.

■ oral

adjectiu Que es diu parlant, no per escrit Examen oral Judici oral Tradició oral anatomia animal Relatiu o pertanyent a la boca Cavitat oral fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza sense participació de ressonàncies nasals quan aquestes són un tret fonològicament rellevant en una llengua o en una parella de fonemes estadi oral psicologia Primer període en el desenvolupament intellectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al primer any de vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oralment

■ oralment

adverbi Parlant, no per escrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orangisme

orangisme

masculí història Moviment propi de l’orde d’Orange, societat presbiteriana secreta de l’Ulster per combatre els catòlics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orangista

orangista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orangisme masculí i femení Partidari de la casa d’Orange
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orango


<title type="display">orango</title>

masculí zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Panthalops hogdsoni), de 80 cm fins a la creu, de color blanc groguenc amb algunes taques fosques al cap i a les potes i el mascle amb dues banyes en forma de lira.

orango

masculí zoologia Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids Panthalops hogdsoni , de 80 cm fins a la creu, de color blanc groguenc amb algunes taques fosques al cap i a les potes i el mascle amb dues banyes en forma de lira
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orangutan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orangutan</title>

Etimologia: del malai ôrang ûtan, comp. de ôrang ‘home’ i hûtan ‘selva’ 1a font: 1888, DLab.
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids (Pongo pygmaeus), amb membres anteriors molt llargs, peus articulats obliquament, el cos cobert de pèl llarg i vermellenc, pacífic i solitari i que passa molt de temps als arbres.

■ orangutan

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids Pongo pygmaeus , amb membres anteriors molt llargs, peus articulats obliquament, el cos cobert de pèl llarg i vermellenc, pacífic i solitari i que passa molt de temps als arbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orant</title>

Etimologia: del ll. orans, -ntis, participi pres. de orare ‘orar’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Que té l’actitud d’orar.
  2. masculí i femení arqueologia i art
    1. Representació d’una figura humana amb els braços estesos, en actitud de pregària, freqüent en l’art paleocristià.
    2. Efígie d’un difunt agenollada damunt la llosa sepulcral, amb les mans juntes.

■ orant

adjectiu Que té l’actitud d’orar masculí i femení arqueologia i art Representació d’una figura humana amb els braços estesos, en actitud de pregària, freqüent en l’art paleocristià Efígie d’un difunt agenollada damunt la llosa sepulcral, amb les mans juntes
Traducció