Es mostren 88940 resultats

■ abanderament

■ abanderament

masculí Acció d’abanderar dret Formalitat per la qual un estat concedeix el dret a arborar la seva bandera en una nau de procedència estrangera per tal que es pugui inscriure o allistar en el registre d’aquest estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abanderar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abanderar</title>

Etimologia: de bandera
    verb transitiu
  1. Posar bandera (a una nau, a una torre, a un regiment o a una altra unitat militar).
  2. Registrar (una nau) sota la bandera d’un estat. Demà abanderaran el iot a les Bahames.
  3. Proveir (una nau) dels documents que acrediten la seva bandera.

■ abanderar

verb transitiu Posar bandera a una nau, a una torre, a un regiment o a una altra unitat militar Registrar una nau sota la bandera d’un estat Demà abanderaran el iot a les Bahames Proveir una nau dels documents que acrediten la seva bandera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abandó</title>

Etimologia: del fr. ant. abandon, en expressions com mettre, laisser à bandon, der. de *ban, possible recomposició, per influx de abandonner, de à banon, derivat directe de ban1 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció d’abandonar o d’abandonar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini.
  3. dret marítim Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses que són objecte de l’assegurança.
  4. dret penal i dret militar Delicte comès per un funcionari, per un militar, etc., en abandonar voluntàriament i sense permís dels superiors el lloc o les funcions als quals aquests l’han destinat, l’armament, etc.
  5. dret processal Abstenció voluntària per part de l’interessat en un procediment judicial o administratiu d’actuar en el termini fixat per exercir una acció o un recurs legal.
  6. esports Renúncia a prosseguir una competició.
  7. marina, marítim
    1. Acció d’abandonar, la tripulació, el vaixell pel fet d’haver-se esgotat les possibilitats de lluitar contra una avaria o contra un accident que posa en perill la seguretat de la nau.
    2. senyal d’abandó Senyal fet amb xiulet, timbre o toc de corneta per indicar a la tripulació d’un vaixell que ha d’abandonar-lo.
  8. a l’abandó locució adverbial Abandonat, mancat de cura, d’atenció. Deixar els infants a l’abandó. Tenir un camp a l’abandó.
  9. neurosi d’abandó psiquiatria Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura d’un vincle afectiu.
  10. punt d’abandó astronàutica Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.

■ abandó

masculí Acció d’abandonar o d’abandonar-se l’efecte dret civil Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini dret marítim Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sollicitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses que són objecte de l’assegurança dret penal i dret militar Delicte comès per un funcionari, per un militar, etc, en abandonar voluntàriament i sense permís dels superiors el lloc o les funcions als quals aquests l’han destinat, l’armament,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonadament

■ abandonadament

adverbi D’una manera abandonada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abandonador1
| abandonadora

abandonador1
| abandonadora

masculí i femení Persona que abandona Vegeu també abandonador 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

abandonador2
| abandonadora

abandonador2
| abandonadora

adjectiu Que pot ésser abandonat Vegeu també abandonador 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonament

■ abandonament

masculí Abandó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abandonar</title>

Etimologia: del fr. abandonner, íd., sorgit de l’expressió *a ban donner ‘deixar en poder o jurisdicció d’algú’, i aquesta, provinent del fràncic *ban ‘jurisdicció’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Deixar en poder d’algú o d’alguna cosa, a la discreció d’algú. Abandonar la ciutat als invasors.
  2. pronominal figuradament Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc. Abandonar-se a l’oci.
  3. transitiu Renunciar (a una cosa). Abandonar la partida.
  4. transitiu
    1. Deixar desemparat (algú). Abandonar la família.
    2. Deixar vacant (un càrrec, etc.). Abandonar la presidència.
    3. Deixar negligit (algú o alguna cosa). Un camp abandonat.
  5. transitiu Partir d’un lloc. Abandonar el país.
  6. usat absolutament Retirar-se d’un joc o una competició esportiva abans que s’acabi, per raons no previstes i alienes al reglament. A mitja partida, el jugador va abandonar.
  7. transitiu Deixar, la tripulació, un vaixell a l’abandó.
  8. transitiu Deixar que (una cosa) baixi excessivament de preu.

■ abandonar

verb transitiu Deixar en poder d’algú o d’alguna cosa, a la discreció d’algú Abandonar la ciutat als invasors pronominal figuradament Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc Abandonar-se a l’oci transitiu Renunciar a una cosa Abandonar la partida transitiu Deixar desemparat algú Abandonar la família Deixar vacant un càrrec, etc Abandonar la presidència Deixar negligit algú o alguna cosa Un camp abandonat transitiu Partir d’un lloc Abandonar el país usat absolutament Retirar-se d’un joc o una competició esportiva abans que s’acabi, per raons no…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonat
| abandonada

■ abandonat
| abandonada

adjectiu Negligent, desidiós Dit d’un preu excessivament baix Va a un preu abandonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonisme

■ abandonisme

masculí Tendència d’una persona, d’un grup social, a abandonar sense lluita una cosa que posseeix o que li pertoca
Traducció