Es mostren 88934 resultats

monger | mongera

monger

Body
masculí i femení Persona que fa diligències per a un convent de monges.

monger | mongera

monget

monget

Accessory
Etimologia: forma masculina de mongeta
Body
masculí agricultura i botànica Fesolet.

monget

mongeta

mongeta

Accessory
Etimologia: dimin. de monja, per raons semàntiques poc clares, potser pel color de les mongetes seques, blanc com l’hàbit de moltes monges, o pel fet que les mongetes eren molt comunes en el règim alimentari dels convents 1a font: 1460, Roig
Body
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. agricultura Fruit de la mongetera. Un plat de mongetes seques.
    2. mongeta tendra Mongeta que es menja amb la tavella encara tendra.
  2. ornitologia Fumarell carablanc.

mongeta

mongetar

mongetar

Accessory
Etimologia: de mongeta
Body
masculí agricultura Camp plantat de mongetes.

mongetar

mongetera

mongetera

Accessory
Etimologia: de mongeta
Body
    femení botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia anual de fruits en llegum de la família de les papilionàcies (Phaseolus vulgaris), de fulles trifoliades, de flors blanques o purpúries en raïms i de fruits en llegum, aptes per a l’alimentació humana.
  2. Nom aplicat a altres espècies del gènere Phaseolus, com la mongetera de confit (P. sphaericus), la mongetera de jardí (P. lunatus ssp macrocarpus), la mongetera de la reina o de pasta reial (P. hoematocarpus), la mongetera del grapat (P. oblongus), la mongetera de Lima (P. limensis), la mongetera montmelona (P. compressus), la mongetera catalana (P. timidus) i la mongetera vermella (P. coccineus).
  3. mongetera borda Garrofer del diable.

mongetera

mongí | mongina

mongí

Accessory
Etimologia: deriv. de monjo potser per la semblança amb un hàbit monàstic del color blanc i les plomes del cap que els cauen pels costats
Body
adjectiu zootècnia Dit d’una raça de coloms domèstics, generalment de color blanc, que tenen al cap unes plomes llargues que els cauen pels costats.

mongí | mongina

mongia

mongia

Accessory
Partició sil·làbica: mon_gi_a
Etimologia: de monjo 1a font: 1415
Body
    femení
  1. Part del monestir destinada als monjos.
    1. Càrrec de monjo (de parròquies, catedrals, etc.).
    2. Casa destinada a residència del monjo (de parròquies, catedrals, etc.).

mongia

mongívol | mongívola

mongívol

Accessory
Etimologia: de monjo
Body
adjectiu Propi dels monjos o de les monges.

mongívol | mongívola

mongol

mongol

Body
    [o mongol -a]
  1. adjectiu i masculí i femení De Mongòlia (estat i regió històrica de l’Àsia central).
  2. masculí lingüística Grup de llengües d’una determinada família lingüística pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
  3. imperi mongol història Imperi fundat, al començament del segle XIII, per Genguis Kan.

mongol

mongòlic | mongòlica

mongòlic

Body
  1. adjectiu
    1. Mongol.
    2. lingüística Relatiu o pertanyent al mongol.
  2. patologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mongolisme.
    2. adjectiu i masculí i femení Afectat de mongolisme.

mongòlic | mongòlica