Es mostren 88940 resultats

■ abadiat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abadiat</title>

Partició sil·làbica: a_ba_di_at
Etimologia: de abat1 1a font: s. XV
    masculí
  1. Dignitat d’abat o d’abadessa o del qui administra les rendes d’una abadia.
  2. Territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.
  3. Temps durant el qual un abat (o una abadessa) exerceix el seu govern.
  4. abadia 1 1.

■ abadiat

masculí Dignitat d’abat o d’abadessa o del qui administra les rendes d’una abadia Territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa Temps durant el qual un abat o una abadessa exerceix el seu govern abadia 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixador
| abaixadora

■ abaixador
| abaixadora

masculí i femení Operari que abaixa els draps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixadura

■ abaixadura

femení indústria tèxtil Borra provinent de l’abaixament dels draps tonedís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixallengües

■ abaixallengües

masculí medicina Instrument semblant a una espàtula recta o colzada utilitzat per a deprimir la llengua per tal de practicar la inspecció de la gola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixament

■ abaixament

masculí Acció d’abaixar o d’abaixar-se l’efecte abaixament de bandera transports Acció de posar en marxa el taxímetre Tarifa mínima fixada abans de començar un trajecte en taxi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abaixar</title>

Partició sil·làbica: a_bai_xar
Compareu: baixar
Etimologia: de baixar
    verb
  1. transitiu Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar la branca d’un arbre. Abaixar el teló. Abaixar la persiana.
  2. transitiu Dirigir cap avall. Abaixar la vista. Abaixa el cap, i podràs passar.
  3. pronominal Inclinar-se. Abaixar-se a collir una cosa.
    1. transitiu figuradament Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior. Abaixar la ràdio. Abaixar el pressupost.
    2. pronominal música Desafinar tot fent més baix el to. El cantant s’ha abaixat molt.
  5. transitiu Rebaixar, disminuir l’alçària, el gruix (d’una cosa). Abaixar una tàpia.
    1. transitiu figuradament Humiliar, privar (algú) de la seva dignitat.
    2. pronominal Humiliar-se.
  7. transitiu indústria tèxtil Tallar i igualar el pèl (d’un drap).
  8. abaixar veles figuradament Cedir (en una discussió, una baralla, etc.). Crida molt, però al final sempre abaixa veles.

■ abaixar

verb transitiu Fer descendir a un nivell més baix Abaixar la branca d’un arbre Abaixar el teló Abaixar la persiana transitiu Dirigir cap avall Abaixar la vista Abaixa el cap, i podràs passar pronominal Inclinar-se Abaixar-se a collir una cosa transitiu figuradament Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior Abaixar la ràdio Abaixar el pressupost pronominal música Desafinar tot fent més baix el to El cantant s’ha abaixat molt transitiu Rebaixar, disminuir l’alçària, el gruix d’una cosa Abaixar una tàpia transitiu figuradament Humiliar, privar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaixat
| abaixada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abaixat</title>

Partició sil·làbica: a_bai_xat
Etimologia: de abaixar
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’una peça col·locada més avall de la situació habitual dins l’escut.
  2. Dit de l’ala d’un ocell, d’una espasa o d’un altre objecte quan tenen la punta o un extrem adreçat cap a terra o cap a la punta de l’escut.

■ abaixat
| abaixada

adjectiu heràldica Dit d’una peça collocada més avall de la situació habitual dins l’escut Dit de l’ala d’un ocell, d’una espasa o d’un altre objecte quan tenen la punta o un extrem adreçat cap a terra o cap a la punta de l’escut
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abalançament

■ abalançament

masculí Acció d’abalançar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abalançar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abalançar-se</title>

Etimologia: de balança
    verb pronominal
  1. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada; abocar-se excessivament. Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se. No t’abalancis tant, que cauràs!
  2. Fer l’acció de llançar-se contra algú. Se li va abalançar al damunt.

■ abalançar-se

verb pronominal Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada abocar-se excessivament Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se No t’abalancis tant, que cauràs Fer l’acció de llançar-se contra algú Se li va abalançar al damunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abaldufat
| abaldufada

■ abaldufat
| abaldufada

adjectiu Semblant a una baldufa
Traducció