Es mostren 88936 resultats

menjafigues

menjafigues

  1. masculí i femení vulgarment Llepafigues.
  2. masculí ornitologia Oriol.

menjafigues

masculí i femení vulgarment Llepafigues masculí ornitologia Oriol
Traducció

■ menjaire

menjaire

Partició sil·làbica: men_jai_re
Etimologia: de menjar1
adjectiu i masculí i femení menjador1 1.

■ menjaire

adjectiu i masculí i femení menjador 1 1
Traducció

■ menjament

menjament

Etimologia: de menjar1
    masculí
    1. Acció de menjar o menjar-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment Desgast. El menjament de la moneda indica que ha circulat molt.

■ menjament

masculí Acció de menjar o menjar-se l’efecte especialment Desgast El menjament de la moneda indica que ha circulat molt
Traducció

■ menjamiques

menjamiques

Etimologia: de menjar i mica2
masculí i femení Persona que menja molt poc i coses triades.

■ menjamiques

masculí i femení Persona que menja molt poc i coses triades
Traducció

■ menjamoixines

menjamoixines

Partició sil·làbica: men_ja_moi_xi_nes
Etimologia: de menjar1 i moixina2
masculí ictiologia Rajada.

■ menjamoixines

masculí ictiologia Rajada
Traducció

■ menjança

menjança

Etimologia: de menjar1 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Polls i altres paràsits del cos, del cap, etc.
  2. Menjançó.

■ menjança

femení Polls i altres paràsits del cos, del cap, etc Menjançó
Informació complementària
Traducció

■ menjançó

menjançó

Etimologia: de menjança
femení Picor produïda pels polls o altres paràsits semblants.

■ menjançó

femení Picor produïda pels polls o altres paràsits semblants
Traducció

■ menjapà

menjapà

Etimologia: de menjar1 i pa
masculí i femení Persona que es manté a despeses d’altri. Aquest criat, acomiadeu-lo i us traieu un menjapà de la casa.

■ menjapà

masculí i femení Persona que es manté a despeses d’altri Aquest criat, acomiadeu-lo i us traieu un menjapà de la casa
Traducció

■ menjapinyols

menjapinyols

Etimologia: de menjar1 i pinyol
masculí ornitologia Durbec.

■ menjapinyols

masculí ornitologia Durbec
Traducció

■ menjar1

menjar

Etimologia: del ll. vg. mandĭcare, ll. cl. manducare, íd., verb popular der. de mandūcus ‘fartaner, golafre; ogre’, der., al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb [conjugat pronominalment quan el complement és un nom determinat]
  1. transitiu
    1. fisiologia Ingerir aliments sòlids o semisòlids.
    2. usat absolutament Menja a poc a poc! La gana ve menjant.
    3. menjar amb la vista (o amb els ulls) Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l’aspecte, la presentació, dels aliments.
  2. usat absolutament Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.
  3. pronominal
    1. Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa. S’ha menjat un pa sencer. Si tens gana, menja’t una cama. Va menjar-se ell tot sol un quilo de cireres.
    2. especialment Devorar un ésser vivent, una presa. El peix gros es menja el petit.
    3. hiperbòlicament Les xinxes se’ns menjaven de viu en viu.
    4. figuradament Es menjaria vius els qui el contradiuen. No tinguis por que se’t mengi.
    5. figuradament Vèncer, superar, amb un gran avantatge, fàcilment. En saben molt més que nosaltres: se’ns menjaran.
    6. menjar-se (algú) amb els ulls (o amb la vista) Mirar-lo àvidament.
    7. menjar-se (algú) a petons (o a besades, o a festes, etc.) Besar-lo, acariciar-lo, extremosament.
    8. menjar-se la partida Endevinar un intent.
  4. pronominal figuradament Rosegar, corroir. El càncer va menjar-se-li la carn. El rovell es menja el ferro.
  5. pronominal figuradament
    1. Disminuir, fer desaparèixer, alguna cosa llevant-ne porcions. L’aigua es menja la terra de les vores.
    2. Fer imperceptible alguna cosa sobreposant-s’hi. La barba se li menja mitja cara. Els baixos criden massa i es mengen els tenors.
  6. pronominal figuradament No pronunciar o pronunciar incompletament. Es menja la meitat dels mots.
  7. figuradament
    1. transitiu Consumir, alguna cosa, amb una excessiva despesa, allò amb què funciona, recursos econòmics, etc. Aquesta cuina menja molt carbó. Aquest afer menja molt diner.
    2. pronominal Les vacances s’han menjat els estalvis de tot l’any.
    3. pronominal per extensió Les reunions se’m mengen tot el temps.
    4. pronominal Despendre inconsideradament o lamentablement. Aquest paràsit se li menjarà tot el que té. En tres mesos s’ha menjat l’herència del seu pare.
  8. pronominal figuradament Afectar íntimament un mal, una passió, etc. La misèria se’ls menja. Aquest, se’l menja la ràbia.
  9. pronominal figuradament jocs d’entreteniment En alguns jocs, com els escacs i les dames, guanyar una peça al contrari.
  10. menjar-se els punts indústria tèxtil En la fabricació manual de puntes, disminuir progressivament el nombre de punts de les passades.


    11. Vegeu també:
    menjar2

■ menjar1

verb conjugat pronominalment quan el complement és un nom determinat transitiu fisiologia Ingerir aliments sòlids o semisòlids usat absolutament Menja a poc a poc La gana ve menjant menjar amb la vista o amb els ulls Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l’aspecte, la presentació, dels aliments usat absolutament Fer un dels àpats habituals de cada dia Hom sol menjar tres cops al dia Avui, per dinar, no menjaré a casa pronominal Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa S’ha menjat un pa sencer Si tens gana, menja’t una cama Va menjar-se ell tot sol un quilo de…
Informació complementària
Traducció