Es mostren 88940 resultats

menacme

menacme

mènada

mènada

menadiona

menadiona

menador
| menadora

menador
| menadora

menairó

menairó

menar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menar</title>

Accessory
Homòfon: manar
Compareu: emmenar
Etimologia: del ll. vg. minare ‘empaitar, conduir animals’, ll. cl. minari ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits 1a font: s. XII
Body
    verb
    1. transitiu Conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal. Mena les vaques a pasturar. Mena un carro tirat per tres cavalls. Menar un teler. Menar un autobús. Menar una empresa. Menar la dansa. Les seves petjades ens han menat al lloc.
    2. usat absolutament Aquest camí mena a can Salat.
    3. transitiu figuradament Portar a tal o tal conseqüència. On menaren les negociacions?
  1. transitiu i pronominal Emportar-se, emmenar-se.
  2. transitiu Treballar terres d’altri.
  3. menar pressa (a algú) Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa.

menar

menarguí
| menarguina

menarguí
| menarguina

menarquia

menarquia

Traducció

mencabar

mencabar

menció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: men_ci_ó
Homòfon: mansió
Etimologia: del ll. mentio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
  1. Fet de parlar breument d’una persona o una cosa. Ha fet menció de les obres més importants.
  2. ensenyament Formació especialitzada dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement pròpia d’aquests estudis.
  3. menció honorífica Distinció que hom fa, en un concurs, al qui segueix en mèrits els qui tenen els premis i els accèssits.

menció