Es mostren 88940 resultats

■ lupus

■ lupus

masculí patologia Terme emprat antigament per a designar qualsevol malaltia de la pell, d’evolució crònica i progressiva, habitualment ulcerosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lusità
| lusitana

■ lusità
| lusitana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Lusitània província romana o als seus habitants masculí i femení història Individu d’un poble preromà que donà nom a la província romana de Lusitània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lusitanià
| lusitaniana


<title type="display">lusitanià</title>

Partició sil·làbica: lu_si_ta_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al lusitanià.
  2. masculí Divisió estratigràfica del juràssic superior, que havia estat intercalada entre l’oxfordià i el kimmeridgià.

lusitanià
| lusitaniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al lusitanià masculí Divisió estratigràfica del juràssic superior, que havia estat intercalada entre l’oxfordià i el kimmeridgià
Gran Diccionari de la llengua catalana

lusó
| lusona


<title type="display">lusó</title>

    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als lusons.
  2. masculí i femení Individu d’un poble celtiber que ocupà un territori en la confluència dels rius Jalón i Jiloca, a Aragó.

lusó
| lusona

història adjectiu Relatiu o pertanyent als lusons masculí i femení Individu d’un poble celtiber que ocupà un territori en la confluència dels rius Jalón i Jiloca, a Aragó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lustració

■ lustració

femení història de les religions Acció, cerimònia, de purificació, expiació i protecció, pròpia de diverses religions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lustral

■ lustral

adjectiu Relatiu o pertanyent a la lustració Aigua lustral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lustre

■ lustre

masculí Espai de cinc anys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ luteci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">luteci</title>

Etimologia: del ll. científic lutetium, del ll. Lutetia, capital de la tribu cèltica dels parisii (nucli del modern París); el nom fou creat pel químic fr. Georges Urbain (1872-1938), que va aïllar aquest element el 1907
masculí [símbol Lu] química inorgànica Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i de pes atòmic 174,97.

■ luteci

masculí símbol Lu química inorgànica Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i de pes atòmic 174,97
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lutecià
| luteciana


<title type="display">lutecià</title>

Partició sil·làbica: lu_te_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al lutecià.
  2. masculí Estatge (i edat) de l’eocè mitjà marí, situat damunt el cuisià i sota el bartonià a la conca de París.

lutecià
| luteciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al lutecià masculí Estatge i edat de l’eocè mitjà marí, situat damunt el cuisià i sota el bartonià a la conca de París
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ luteïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">luteïna</title>

Partició sil·làbica: lu_te_ï_na
    femení bioquímica
  1. Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues, en els cereals i també al rovell de l’ou.
  2. Gonadotropina present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària.

■ luteïna

femení bioquímica Xantofilla present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues, en els cereals i també al rovell de l’ou Gonadotropina present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària
Traducció