Es mostren 88940 resultats

■ lligabosc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligabosc</title>

Etimologia: de lligar i bosc 1a font: 1839, DLab.
masculí botànica Nom aplicat a les espècies del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies: lianes de fulles oposades i flors tubulars reunides en ramells axil·lars. Cal esmentar-ne el lligabosc atlàntic (L. periclymenum), el lligabosc biflor (L. biflora), el lligabosc etrusc (L. etrusca), el lligabosc japonès (L. japonica) i el lligabosc mediterrani (L. implexa).

■ lligabosc

masculí botànica Nom aplicat a les espècies del gènere Lonicera , de la família de les caprifoliàcies lianes de fulles oposades i flors tubulars reunides en ramells axillars Cal esmentar-ne el lligabosc atlàntic L periclymenum , el lligabosc biflor L biflora , el lligabosc etrusc L etrusca , el lligabosc japonès L japonica i el lligabosc mediterrani L implexa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligacama

■ lligacama

femení indumentària Cinta, cordó, elàstic, etc, amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per evitar que lleneguin cames avall ictiologia Veta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lligació


<title type="display">lligació</title>

Partició sil·làbica: lli_ga_ci_ó
femení biologia molecular i biotecnologia Unió covalent entre els extrems de dues molècules d’ADN que permet de reunir-les en una de sola.

lligació

femení biologia molecular i biotecnologia Unió covalent entre els extrems de dues molècules d’ADN que permet de reunir-les en una de sola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligada</title>

    femení
  1. lligament 1.
  2. Conjunt de coses o persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos.
    1. Nus, volta, etc., fet amb una corda, un cordill, etc., per tal de lligar quelcom.
    2. Baga o anell amb què hom subjecta una cosa o una part d’una cosa lligant-la amb una altra.
    3. medicina Nus fet amb cordonet, fil, filferro, catgut, etc., entorn d’un vas per a evitar una hemorràgia.
  4. construcció Cadascun dels totxos, els maons, etc., que hom deixa sortints a l’extrem d’una paret que hom té la intenció d’allargar més tard, per tal que la unió de la part vella amb la nova no sigui rectilínia.

■ lligada

femení lligament 1 Conjunt de coses o persones lligades Els guàrdies duien una lligada de presos Nus, volta, etc, fet amb una corda, un cordill, etc, per tal de lligar quelcom Baga o anell amb què hom subjecta una cosa o una part d’una cosa lligant-la amb una altra medicina Nus fet amb cordonet, fil, filferro, catgut, etc, entorn d’un vas per a evitar una hemorràgia construcció Cadascun dels totxos, els maons, etc, que hom deixa sortints a l’extrem d’una paret que hom té la intenció d’allargar més tard, per tal que la unió de la part vella amb la nova no sigui rectilínia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de lligar i -dor2 1a font: 1433
    masculí
    1. Moble en forma de taula amb calaixos i mirall, d’ús generalment femení, per a pentinar-se i arreglar-se.
    2. Cambra destinada a la mateixa finalitat, on pot ésser instal·lat el moble lligador.
  2. Necesser.
  3. construcció lligada 4.
  4. indústria tèxtil Marc de fusta emprat per a lligar-hi ordenadament, en forma de cinta, els cartons de la màquina jacquard.



    5. Vegeu també:
    lligador2

■ lligador1

masculí Moble en forma de taula amb calaixos i mirall, d’ús generalment femení, per a pentinar-se i arreglar-se Cambra destinada a la mateixa finalitat, on pot ésser installat el moble lligador Necesser construcció lligada 4 indústria tèxtil Marc de fusta emprat per a lligar-hi ordenadament, en forma de cinta, els cartons de la màquina jacquard Vegeu també lligador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligador2
| lligadora

■ lligador2
| lligadora

masculí i femení agricultura Persona que lliga les garbes durant la sega masculí indústria tèxtil Fil de jute, retort, de sis a deu caps i tallat a trossos de 60 cm, emprat per a lligar sacs Vegeu també lligador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligadura</title>

Etimologia: del ll. td. ligatura, íd. 1a font: 1387
    femení
  1. lligada 1 i 3.
  2. indumentària Allò que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol: capell, gorra, boina, barretina, etc.
  3. medicina lligada 3 3.
  4. música
    1. Signe de notació medieval que unia dues notes sense aixecar la ploma el qui l’escrivia.
    2. En la notació mesurada, combinació de dues figures, una longa i una brevis.
    3. Traç curvilini amb el qual hom indica en una partitura musical que dues notes o més han d’ésser interpretades amb una sola emissió sonora.

■ lligadura

femení lligada 1 i 3 indumentària Allò que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol capell, gorra, boina, barretina, etc medicina lligada 3 3 música Signe de notació medieval que unia dues notes sense aixecar la ploma el qui l’escrivia En la notació mesurada, combinació de dues figures, una longa i una brevis Traç curvilini amb el qual hom indica en una partitura musical que dues notes o més han d’ésser interpretades amb una sola emissió sonora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligall1

■ lligall1

masculí Bolic, conjunt de coses lligades, especialment de roba o paper arxivística Conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix afer Cosa que lliga o amb què hom lliga Vegeu també lligall 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligall2

■ lligall2

masculí ramaderia Carrerada Vegeu també lligall 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligallo

■ lligallo

masculí història Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats ramaderia A la regió de Tortosa, carrerada