Es mostren 88934 resultats

■ lliçatge

lliçatge

Homòfon: llissatge
Etimologia: de lliç
masculí indústria tèxtil Conjunt d’aparells usats en el picat dels cartons de la jacquard.

■ lliçatge

masculí indústria tèxtil Conjunt d’aparells usats en el picat dels cartons de la jacquard

■ llicència

llicència

Partició sil·làbica: lli_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. licentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada.
    1. Concessió del dret de vendre determinades mercaderies, d’importar-ne o exportar-ne, autorització per a acomplir certs actes jurídics, autorització de caçar, de pescar, etc.
    2. Permís que un superior dona a un funcionari o a un militar eximint-lo del servei per un quant temps o d’una manera definitiva (en aquest cas és anomenada llicència absoluta).
    3. plural catolicisme Concessió feta per un superior a un eclesiàstic per a exercir el ministeri.
    4. llicència d’armes ciències militars Permís d’armes.
    5. llicència fiscal dret fiscal Impost directe que paguen les persones físiques per a poder desplegar qualsevol tipus d’activitat econòmica independentment del seu resultat.
  3. Document en què consta la llicència.
    1. Llibertat abusiva, desenfrenada.
    2. llicència poètica poètica Infracció admesa de les lleis del llenguatge o de la mètrica en la redacció d’un poema.
  5. ensenyament Grau obtingut en una facultat universitària que habilita per a exercir una professió determinada.

■ llicència

femení Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada Concessió del dret de vendre determinades mercaderies, d’importar-ne o exportar-ne, autorització per a acomplir certs actes jurídics, autorització de caçar, de pescar, etc Permís que un superior dona a un funcionari o a un militar eximint-lo del servei per un quant temps o d’una manera definitiva en aquest cas és anomenada llicència absoluta plural catolicisme Concessió feta per un superior a un eclesiàstic per a exercir el ministeri llicència d’armes ciències militars Permís d’armes llicència fiscal dret fiscal…
Informació complementària
Traducció

■ llicenciament

llicenciament

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_a_ment
Etimologia: de llicenciar
    masculí
  1. Acció de llicenciar o llicenciar-se;
  2. l’efecte.

■ llicenciament

masculí Acció de llicenciar o llicenciar-se l’efecte
Traducció

■ llicenciand | llicencianda

llicenciand

masculí i femení ensenyament Estudiant a punt d’obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en què defensa la tesina o el projecte de final de carrera.

■ llicenciand | llicencianda

masculí i femení ensenyament Estudiant a punt d’obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en què defensa la tesina o el projecte de final de carrera

■ llicenciar

llicenciar

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_ar
Etimologia: de llicència 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Eximir algú del servei que prestava.
    2. especialment Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta. Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa.
    3. irònicament Invitar algú a anar-se’n. Van llicenciar aquell pesat ben de pressa.
    1. transitiu Donar a algú el grau de llicenciat.
    2. pronominal Obtenir el grau de llicenciat. Es llicencià en químiques aquell mateix any.

■ llicenciar

verb transitiu Eximir algú del servei que prestava especialment Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa irònicament Invitar algú a anar-se’n Van llicenciar aquell pesat ben de pressa transitiu Donar a algú el grau de llicenciat pronominal Obtenir el grau de llicenciat Es llicencià en químiques aquell mateix any
Informació complementària
Traducció

■ llicenciat | llicenciada

llicenciat

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_at
Etimologia: de llicenciar 1a font: 1360
    masculí i femení
    1. història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior.
    2. ensenyament Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.
  2. Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.

■ llicenciat | llicenciada

masculí i femení història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior ensenyament Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei
Traducció

■ llicenciatura

llicenciatura

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_a_tu_ra
Etimologia: de llicenciat 1a font: 1596
    femení ensenyament
  1. Llicència.
  2. Estudis que hom fa per obtenir el grau de llicenciat.

■ llicenciatura

femení ensenyament Llicència Estudis que hom fa per obtenir el grau de llicenciat
Traducció

■ llicenciós | llicenciosa

llicenciós

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_ós
Etimologia: del ll. licentiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums. Capteniment llicenciós. Portar una vida llicenciosa. Paraules llicencioses.
  2. Dit d’un poeta, d’un artista, que no segueix les normes de l’art.

■ llicenciós | llicenciosa

adjectiu Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums Capteniment llicenciós Portar una vida llicenciosa Paraules llicencioses Dit d’un poeta, d’un artista, que no segueix les normes de l’art
Informació complementària
Traducció

■ llicenciosament

llicenciosament

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_o_sa_ment
Etimologia: de llicenciós
adverbi D’una manera llicenciosa.

■ llicenciosament

adverbi D’una manera llicenciosa
Traducció

■ lliceró

lliceró

Etimologia: de lliç
masculí indústria tèxtil Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat.

■ lliceró

masculí indústria tèxtil Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat
Traducció