Es mostren 88934 resultats

■ llevaneu

llevaneu

Partició sil·làbica: lle_va_neu
Etimologia: de llevar i neu
adjectiu i femení obres públiques Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc.

■ llevaneu

adjectiu i femení obres públiques Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc
Traducció

■ llevant

llevant

Etimologia: de llevar 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis, est, orient.
    1. Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant.
    2. [en majúscula] geografia Països situats a la part oriental de la Mediterrània; Pròxim Orient.
  3. [sovint en pl] climatologia Nom aplicat a tots els vents de component est.
  4. llevant de taula
    1. Moment d’acabar un àpat.
    2. Fruita, dolços, etc., que hom serveix al final d’un àpat.
    3. folklore Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa.

■ llevant

masculí Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis, est, orient Banda de llevant La costa de llevant Vent de llevant en majúscula geografia Països situats a la part oriental de la Mediterrània Pròxim Orient sovint en pl climatologia Nom aplicat a tots els vents de component est llevant de taula Moment d’acabar un àpat Fruita, dolços, etc, que hom serveix al final d’un àpat folklore Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc, bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa,…
Informació complementària
Traducció

■ llevantada

llevantada

Etimologia: de llevant
femení climatologia Vent fresc i fort de component NE, que duu pluges fortes, mal temps i temporal a mar.

■ llevantada

femení climatologia Vent fresc i fort de component NE, que duu pluges fortes, mal temps i temporal a mar
Traducció

llevantança

llevantança

Etimologia: alteració de allevança, potser per influx del cast. levantar ‘allevar’
femení dialectal Calúmnia, fals testimoni. Alçar, dir llevantances.

llevantança

femení dialectal Calúmnia, fals testimoni Alçar, dir llevantances

■ llevantejar

llevantejar

Etimologia: de llevant 1a font: s. XX, Ruyra
    verb intransitiu
  1. climatologia
    1. Fer vent de llevant.
    2. Tendir, un vent, a bufar de llevant. Aquest gregal llevanteja.
  2. nàutica
    1. Navegar en direcció a llevant.
    2. Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyal, sinó decantat un poc cap a llevant.

■ llevantejar

verb intransitiu climatologia Fer vent de llevant Tendir, un vent, a bufar de llevant Aquest gregal llevanteja nàutica Navegar en direcció a llevant Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyal, sinó decantat un poc cap a llevant
Informació complementària
Traducció

■ llevantí | llevantina

llevantí

Etimologia: de llevant 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al llevant.
  2. adjectiu Dit especialment dels pobles de Llevant, o la Mediterrània oriental.
  3. femení indústria tèxtil Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.

■ llevantí | llevantina

adjectiu Relatiu o pertanyent al llevant adjectiu Dit especialment dels pobles de Llevant, o la Mediterrània oriental femení indústria tèxtil Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera
Informació complementària
Traducció

■ llevantol

llevantol

Etimologia: de llevant
masculí climatologia Vent suau de llevant.

■ llevantol

masculí climatologia Vent suau de llevant
Traducció

■ llevar

llevar

Homòfon: llavar
Etimologia: del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’ 1a font: 1168
    verb
  1. antigament
    1. transitiu Alçar, aixecar.
    2. pronominal Alçar-se, aixecar-se.
    3. llevar Déu Alçar Déu.
    1. transitiu Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu. Lleva el nen i renta’l.
    2. pronominal especialment Es lleva molt de matí. Ja no té febre: demà podrà llevar-se.
  3. transitiu
    1. Produir fruit. Aquest pomer lleva cada any moltes pomes.
    2. usat absolutament Aquesta terra lleva molt.
  4. intransitiu Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta. Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn.
  5. transitiu figuradament Allevar.
  6. transitiu
    1. Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el tap d’una ampolla. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar l’espina a un peix. Llevar el cap a algú.
    2. Fer desaparèixer alguna cosa d’un lloc. Llevar les taques d’un vestit.
    3. figuradament Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Aquest pensament em lleva la gana. No és capaç de llevar la vida ni a un mosquit.
  7. transitiu
    1. marina, marítim Fer pujar a bord l’àncora, el ferro o el ruixó d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.
    2. pesca Treure de la mar, d’una embarcació estant, les xarxes, les nanses, els palangres, etc., per tal d’heure el peix.
  8. llevar acta Aixecar acta.
  9. llevar el camp tàctica Alçar les tendes d’un campament, anar-se’n d’allà on hom acampava.
  10. llevar el setge (d’una ciutat) Aixecar el setge.
  11. llevar la taula Desparar la taula.

■ llevar

verb antigament transitiu Alçar, aixecar pronominal Alçar-se, aixecar-se llevar Déu Alçar Déu transitiu Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu Lleva el nen i renta’l pronominal especialment Es lleva molt de matí Ja no té febre demà podrà llevar-se transitiu Produir fruit Aquest pomer lleva cada any moltes pomes usat absolutament Aquesta terra lleva molt intransitiu Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn transitiu figuradament Allevar transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre…
Informació complementària
Traducció

■ llevat1

llevat

Homòfon: llavat
Etimologia: de llevar 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. preposició Llevat de. T’ho dona tot, llevat això.
  2. llevat de locució prepositiva Exceptuant. Llevat d’ella, no ho sap ningú.
  3. llevat que locució conjuntiva Exceptuant que, tret que, fora que. M’ho ha confessat tot, llevat que també hi participà la Maria. No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis. Hi anirem, llevat que plogui.


    4. Vegeu també:
    llevat2

■ llevat1

preposició Llevat de T’ho dona tot, llevat això llevat de locució prepositiva Exceptuant Llevat d’ella, no ho sap ningú llevat que locució conjuntiva Exceptuant que, tret que, fora que M’ho ha confessat tot, llevat que també hi participà la Maria No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis Hi anirem, llevat que plogui Vegeu també llevat 2
Informació complementària
Traducció

■ llevat2

llevat

Homòfon: llavat
Etimologia: v. llevat1
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries i pastisseria
    1. A les fleques i pastisseries, massa fermentada que hom mescla amb una altra per fer-la fermentar.
    2. llevat artificial (o simplement llevat) Mescla d’un bicarbonat, d’un bitartrat i de midó, emprada en substitució del llevat natural, bé que sovint hom els empra tots dos alhora.
  2. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Organisme viu que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals. Un dels més coneguts en farmàcia és el llevat de cervesa.
  3. figuradament Aquells fets van deixar un llevat d’odis i discòrdies.


    4. Vegeu també:
    llevat1

■ llevat2

masculí alimentació, indústries alimentàries i pastisseria A les fleques i pastisseries, massa fermentada que hom mescla amb una altra per fer-la fermentar llevat artificial o simplement llevat Mescla d’un bicarbonat, d’un bitartrat i de midó, emprada en substitució del llevat natural, bé que sovint hom els empra tots dos alhora botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Organisme viu que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals Un dels més coneguts en farmàcia és el llevat de cervesa figuradament Aquells fets van deixar un llevat d’…
Informació complementària
Traducció