Es mostren 88934 resultats

llevaneu

llevaneu

Accessory
Partició sil·làbica: lle_va_neu
Etimologia: de llevar i neu
Body
adjectiu i femení obres públiques Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc.

llevaneu

llevant

llevant

Accessory
Etimologia: de llevar 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
  1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis, est, orient.
    1. Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant.
    2. [en majúscula] geografia Països situats a la part oriental de la Mediterrània; Pròxim Orient.
  2. [sovint en pl] climatologia Nom aplicat a tots els vents de component est.
  3. llevant de taula
    1. Moment d’acabar un àpat.
    2. Fruita, dolços, etc., que hom serveix al final d’un àpat.
    3. folklore Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa.

llevant

llevantada

llevantada

Accessory
Etimologia: de llevant
Body
femení climatologia Vent fresc i fort de component NE, que duu pluges fortes, mal temps i temporal a mar.

llevantada

llevantança

llevantança

Accessory
Etimologia: alteració de allevança, potser per influx del cast. levantar ‘allevar’
Body
femení dialectal Calúmnia, fals testimoni. Alçar, dir llevantances.

llevantança

llevantejar

llevantejar

Accessory
Etimologia: de llevant 1a font: s. XX, Ruyra
Body
    verb intransitiu
  1. climatologia
    1. Fer vent de llevant.
    2. Tendir, un vent, a bufar de llevant. Aquest gregal llevanteja.
  2. nàutica
    1. Navegar en direcció a llevant.
    2. Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyal, sinó decantat un poc cap a llevant.

llevantejar

Informació complementària

llevantí | llevantina

llevantí

Accessory
Etimologia: de llevant 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al llevant.
  2. adjectiu Dit especialment dels pobles de Llevant, o la Mediterrània oriental.
  3. femení indústria tèxtil Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.

llevantí | llevantina

llevantol

llevantol

Accessory
Etimologia: de llevant
Body
masculí climatologia Vent suau de llevant.

llevantol

llevar

llevar

Accessory
Homòfon: llavar
Etimologia: del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’ 1a font: 1168
Body
    verb
  1. antigament
    1. transitiu Alçar, aixecar.
    2. pronominal Alçar-se, aixecar-se.
    3. llevar Déu Alçar Déu.
    1. transitiu Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu. Lleva el nen i renta’l.
    2. pronominal especialment Es lleva molt de matí. Ja no té febre: demà podrà llevar-se.
  2. transitiu
    1. Produir fruit. Aquest pomer lleva cada any moltes pomes.
    2. usat absolutament Aquesta terra lleva molt.
  3. intransitiu Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta. Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn.
  4. transitiu figuradament Allevar.
  5. transitiu
    1. Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el tap d’una ampolla. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar l’espina a un peix. Llevar el cap a algú.
    2. Fer desaparèixer alguna cosa d’un lloc. Llevar les taques d’un vestit.
    3. figuradament Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Aquest pensament em lleva la gana. No és capaç de llevar la vida ni a un mosquit.
  6. transitiu
    1. marina, marítim Fer pujar a bord l’àncora, el ferro o el ruixó d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.
    2. pesca Treure de la mar, d’una embarcació estant, les xarxes, les nanses, els palangres, etc., per tal d’heure el peix.
  7. llevar acta Aixecar acta.
  8. llevar el camp tàctica Alçar les tendes d’un campament, anar-se’n d’allà on hom acampava.
  9. llevar el setge (d’una ciutat) Aixecar el setge.
  10. llevar la taula Desparar la taula.

llevar

llevat1

llevat

Accessory
Homòfon: llavat
Etimologia: de llevar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
  1. preposició Llevat de. T’ho dona tot, llevat això.
  2. llevat de locució prepositiva Exceptuant. Llevat d’ella, no ho sap ningú.
  3. llevat que locució conjuntiva Exceptuant que, tret que, fora que. M’ho ha confessat tot, llevat que també hi participà la Maria. No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis. Hi anirem, llevat que plogui.


  4. Vegeu també:
    llevat2

llevat1

llevat2

llevat

Accessory
Homòfon: llavat
Etimologia: v. llevat1
Body
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries i pastisseria
    1. A les fleques i pastisseries, massa fermentada que hom mescla amb una altra per fer-la fermentar.
    2. llevat artificial (o simplement llevat) Mescla d’un bicarbonat, d’un bitartrat i de midó, emprada en substitució del llevat natural, bé que sovint hom els empra tots dos alhora.
  2. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Organisme viu que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals. Un dels més coneguts en farmàcia és el llevat de cervesa.
  3. figuradament Aquells fets van deixar un llevat d’odis i discòrdies.


  4. Vegeu també:
    llevat1

llevat2