Es mostren 88934 resultats

■ lleure2

lleure

Partició sil·làbica: lleu_re
Etimologia: del ll. lĭcēre ‘ser permès’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb [usat només en tercera persona i en les formes nominals] intransitiu
  1. Ésser a algú lícit de fer una cosa. A vós no us és llegut de fer això.
  2. Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan em lleurà vindré.


    3. Vegeu també:
    lleure1

■ lleure2

verb usat només en tercera persona i en les formes nominals intransitiu Ésser a algú lícit de fer una cosa A vós no us és llegut de fer això Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa Quan em lleurà vindré Vegeu també lleure 1
Informació complementària
Traducció

lleute

lleute

Partició sil·làbica: lleu_te
Etimologia: del ll. vg. lĕvĭtus, part. de levāre ‘alçar’
masculí alimentació, indústries alimentàries i pastisseria Llevat.

lleute

masculí alimentació, indústries alimentàries i pastisseria Llevat

■ lleva

lleva

Etimologia: de llevar 1a font: 1359
    femení
    1. marina, marítim Reclutament d’ociosos i desvagats que hom solia fer per al servei dels vaixells de guerra.
    2. ciències militars Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans.
    3. ciències militars Conjunt de gent reclutada un mateix any.
  2. plural Ganxos que serveixen per a aguantar les olles per les nanses, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs.
  3. construcció i fusteria Falleba.
  4. indústria surera
    1. Acció de llevar el suro;
    2. l’efecte.
  5. tecnologia
    1. Disc proveït d’una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma part d’un mecanisme d’excèntrica.
    2. arbre de lleves Arbre proveït de diverses lleves que serveix per a comandar un mecanisme que hagi d’anar sincronitzat amb un moviment circular.

■ lleva

femení marina, marítim Reclutament d’ociosos i desvagats que hom solia fer per al servei dels vaixells de guerra ciències militars Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans ciències militars Conjunt de gent reclutada un mateix any plural Ganxos que serveixen per a aguantar les olles per les nanses, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs construcció i fusteria Falleba indústria surera Acció de llevar el suro l’efecte tecnologia Disc proveït d’una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma…
Informació complementària
Traducció

llevabocins

llevabocins

adjectiu i masculí diagnosi Dit d’una mena de pinça emprada per a obtenir una mostra d’un teixit orgànic amb finalitats diagnòstiques.

llevabocins

adjectiu i masculí diagnosi Dit d’una mena de pinça emprada per a obtenir una mostra d’un teixit orgànic amb finalitats diagnòstiques

■ llevada

llevada

Homòfon: llavada
Etimologia: de llevar 1a font: 1409
    femení
    1. Acció de llevar;
    2. l’efecte. El temporal ha fet una gran llevada de sorra. Fer llevada una massa que fermenta.
  2. història del dret català
    1. Tant per cent que cobraven determinats funcionaris sobre els ingressos o recaptacions comunals.
    2. Descompte que es feia als fogatjadors sobre el propi fogatge, per raó de llur treball en la formació del fogatjament o en el cobrament del repartiment.

■ llevada

femení Acció de llevar l’efecte El temporal ha fet una gran llevada de sorra Fer llevada una massa que fermenta història del dret català Tant per cent que cobraven determinats funcionaris sobre els ingressos o recaptacions comunals Descompte que es feia als fogatjadors sobre el propi fogatge, per raó de llur treball en la formació del fogatjament o en el cobrament del repartiment
Traducció

■ llevadís | llevadissa

llevadís

Homòfon: llavadís
Etimologia: de llevar 1a font: 1364
adjectiu Susceptible d’ésser fàcilment posat i tret, alçat i abaixat. Pont llevadís. Una peça llevadissa.

■ llevadís | llevadissa

adjectiu Susceptible d’ésser fàcilment posat i tret, alçat i abaixat Pont llevadís Una peça llevadissa
Informació complementària
Traducció

■ llevador | llevadora

llevador

Homòfon: llavador
Etimologia: de llevar 1a font: 1385
  1. adjectiu i masculí i femení Que lleva.
  2. masculí
    1. Nom de diversos instruments que serveixen per a llevar.
    2. tecnologia Llanda metàl·lica que hom col·loca paral·lelament a un corró d’una màquina i que té per objecte de netejar el corró, dosificar la pasta adherida a la superfície, etc.
    3. indústria tèxtil Cilindre de rotació lenta de la carda, guarnit de pues, de diàmetre menor que el de la bota, de la superfície de la qual pren la fibra.
  3. masculí adoberia Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per posar-hi a sobre les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot immediat.
  4. masculí història
    1. Encarregat de portar els comptes o les anotacions d’entrades i sortides.
    2. Llibre o registre on es consignaven els comptes o les anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
  5. masculí i femení medicina Tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part.
  6. masculí i femení indústria surera Persona que arrenca el suro de l’alzina surera.

■ llevador | llevadora

adjectiu i masculí i femení Que lleva masculí Nom de diversos instruments que serveixen per a llevar tecnologia Llanda metàllica que hom colloca parallelament a un corró d’una màquina i que té per objecte de netejar el corró, dosificar la pasta adherida a la superfície, etc indústria tèxtil Cilindre de rotació lenta de la carda, guarnit de pues, de diàmetre menor que el de la bota, de la superfície de la qual pren la fibra masculí adoberia Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per posar-hi a sobre les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot…
Traducció

■ llevaire

llevaire

Partició sil·làbica: lle_vai_re
Etimologia: de llevar
masculí i femení indústria surera Llevador de suro.

■ llevaire

masculí i femení indústria surera Llevador de suro
Traducció

■ llevamà

llevamà

    masculí botànica
  1. Boixac.
  2. Trincola.

■ llevamà

masculí botànica Boixac Trincola
Traducció

llevanera

llevanera

Etimologia: de llevar 1a font: 1575
femení dialectal Llevadora.

llevanera

femení dialectal Llevadora