Es mostren 88934 resultats

■ lletrera

lletrera

Etimologia: encreuament de lletresa, síncope fonètica de lleteresa, amb el ll. td. lactaria herba ‘herba lletera’
    femení botànica
  1. Lleteresa.
  2. lletrera de vesc Lleteresa vera.

■ lletrera

femení botànica Lleteresa lletrera de vesc Lleteresa vera

■ lletrista

lletrista

Etimologia: de lletra
masculí i femení literatura Persona que compon la lletra d’una cançó.

■ lletrista

masculí i femení literatura Persona que compon la lletra d’una cançó
Traducció

■ lletrut | lletruda

lletrut

Etimologia: de lletra
adjectiu pejorativament Docte, lletrat.

■ lletrut | lletruda

adjectiu pejorativament Docte, lletrat
Informació complementària
Traducció

■ llets

■ llets

masculí plural lletó 3
Traducció

■ lletsó

lletsó

Etimologia: del ll. *lacticīnus, íd., amb una substitució de la terminació -cinus per -cione, que es dona en altres mots del lèxic romànic
    masculí botànica
  1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Sonchus sp), de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors. Cal destacar-ne el lletsó fi, o petit (S. tenerrimus), el lletsó oleraci (S. oleraceus) i el lletsó punxós (S. asper).
  2. lletsó d’ase Dent de lleó.
  3. lletsó de foc Xenixell.

■ lletsó

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes Sonchus sp , de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors Cal destacar-ne el lletsó fi , o petit S tenerrimus , el lletsó oleraci S oleraceus i el lletsó punxós S asper lletsó d’ase Dent de lleó lletsó de foc Xenixell
Traducció

■ lletuga

lletuga

Etimologia: del ll. lactūca, íd., der. de lac, lactis ‘llet’, per la naturalesa lletosa del vegetal 1a font: s. XIII, Vides
    femení botànica
  1. Enciam.
  2. lletuga de mar Enciam de mar.

■ lletuga

femení botànica Enciam lletuga de mar Enciam de mar
Informació complementària
Traducció

■ lletxa

lletxa

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels caràngids (Lichia vadigo), fusiforme, propi de l’Atlàntic càlid.

■ lletxa

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels caràngids Lichia vadigo , fusiforme, propi de l’Atlàntic càlid

■ lleu1

lleu

Partició sil·làbica: lleu
Etimologia: del ll. lĕvis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. De poc pes, lleuger.
  2. figuradament De poca importància, no greu. Una ferida lleu. Un ferit lleu.


    3. Vegeu també:
    lleu2
    lleu3

■ lleu1

adjectiu De poc pes, lleuger figuradament De poca importància, no greu Una ferida lleu Un ferit lleu Vegeu també lleu 2 lleu 3
Informació complementària
Traducció

■ lleu2

lleu

Partició sil·làbica: lleu
Etimologia: v. lleu1
adverbi dialectal Aviat. Lleu haurà acabat.


Vegeu també:
lleu1
lleu3

■ lleu2

adverbi dialectal Aviat Lleu haurà acabat Vegeu també lleu 1 lleu 3
Traducció

■ lleu3

lleu

Partició sil·làbica: lleu
Etimologia: v. lleu1, substantivació del mot pel poc pes i consistència dels pulmons
masculí Pulmó, freixura.


Vegeu també:
lleu1
lleu2

■ lleu3

masculí Pulmó, freixura Vegeu també lleu 1 lleu 2
Traducció